Artículos - Biografias

L'INDIÀ ANTONI MARTÍ CABANELLAS CASANOVAS

L

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.205, gener 2017, p.49.

Nascut a Banyoles, fou batejat a l'església parroquial de Santa Maria dels Turers el 12 d'abril de l'any 1812.

Fill d'Antoni Cabanellas Dorda, comerciant i negociant de Banyoles, i de Magdalena Casanovas Riera, a qui algunes fonts la fan nascuda a Marsella i altres a Mataró, tot i que el que sí que és cert és que els avis materns eren oriünds d'aquesta ciutat del Maresme. Es varen casar el 23 de desembre de 1800. El seu pare va ocupar càrrecs municipals de 1806 a 1817. La família es va traslladar a Mataró durant el Trienni Liberal (1820-1823), i el pare va construir una fàbrica de sabó, negoci al que ja s'hi dedicava quan vivien a Banyoles. S'ha de tenir en compta que els Dorda eren també negociants originaris de Mataró.

Sabem que anys més tard, el progenitor va expandir el seu negoci a la ciutat de Barcelona, on va construir una fàbrica al carrer de l'Arc del Teatre, número 63. Aquesta fàbrica, sembla ser que l'any 1840 estava a càrrec de Manuel Cabanellas, un germà de l'Antoni Martí, nascut a Banyoles el 12 de gener de 1802.

En els plànols que hem pogut consultar de la fàbrica barcelonina es constata que la construcció no només era fàbrica sinó també habitatge, lloc on possiblement hi va viure l'Antoni Martí mentre estudiava la carrera de medicina i possiblement també la de farmàcia, doncs en la necrològica publicada a El Criterio Médico de 25 de desembre de 1866 es fa referència a ell com a «doctor en medicina i farmàcia».

Anys més tard es va traslladar a Cuba on va exercir la homeopatia, ofici amb el que es va guanyar molt bé la vida i on encara s'hi estava l'any 1864, ja que aquell any assisteix a Santiago de Cuba al llit de mort de l'advocat mataroní Joaquim Martí Moner.

De tornada de l'illa caribenya, s'instal·la a Barcelona on va fer testament tancat davant el notari Desideri Recoder i Lladó el dia 12 de desembre de 1866, deixant bona part dels seus béns als pobres de la ciutat de Mataró: «Instituyo por mis herederos, a los verdaderamente pobres que sean vecinos de esta ciudad de Mataró en el dia de mi muerte...» i nomenant hereus universals per a donar compliment a la seva voluntat, a les seves germanes, Maria Anna i Dolors i dos amics de la infància, en Pelegrí Ferrer Buixó (escolapi mataroní que el 1835 va marxar a Cuba on va fundar diversos col·legis) i l'advocat Josep Saurí Torres. I també va llegar un import per 500 misses d'aniversari a celebrar per preveres pobres de Banyoles i comarca: «se me hagan rezar 500 misas de limosna, diez valen cada una, por los sacerdotes mas necesitados de la comarca de Bañolas, encargando la distribución de ellas al Sr. Cura Párroco de Porqueras, Rvdo. M. Congost».

Amb els seus diners, a Mataró es va construir un asil per a ancians a l’actual ronda d’Alfons X el Savi cantonada amb el camí del Cementiri. L’immoble, d’estil historicista, fou projectat el 1871 pel mestre d’obres Jeroni Boada i Renter, seguint els corrents higienistes del moment i s’acabà el 1874, moment en què fou cedit a la congregació religiosa francesa de les Petites Soeurs des Pauvres (Germanetes dels Pobres). La Llar Cabanellas ha estat reformada i ampliada en diverses ocasions, sempre mantenint però, el caràcter sanitari i assistencial que li atorgà el seu fundador.

Va morir solter a la ciutat mataronina a finals de l'any 1866.

Bookmark and Share