Artículos - Biografias

LLUÍS DE AMELLER I BAQUEDANO, EL DARRER HOME PÚBLIC D'AQUESTA NISSAGA

LLUÍS DE AMELLER I BAQUEDANO, EL DARRER HOME PÚBLIC D

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.174, juny 2014, p.62

Tot i que va néixer a Madrid el 21 de juny de 1869, on els seus pares —en Josep Toribi de Ameller i la Maria Baquedano— residien de feia un temps, al poc es va traslladar a Banyoles, on va passar-hi tota la seva vida.
A l'edat de quatre anys va tenir que passar pel mal tràngol de veure com el seu pare queia ferit de mort per una una bala disparada per les tropes carlines que assetjaven la ciutat. Desprès de la mort d'aquest, en Lluís juntament amb la seva germana Llúcia i la seva mare es varen refugiar a l'església de Santa Maria dels Turers, fins que varen venir des de Girona un destacament de soldats que els varen escoltar fins a Girona, on la primera nit la varen passar al Palau del Bisbe.
Casat en primers núpcies amb Carme Albert Casellas, va tenir cinc fills: Albert (1892), Josep (1894), Francesc (1897), Dolors (1897) i Empar (1901). Però al poc de néixer aquesta darrera la Carme va morir, el que va portar amb en Lluís a contraure un nou matrimoni, aquest cop amb Montserrat Pujol Claus, amb qui va tenir quatre fills més: Mariana (1904), Rosa, Josep (1911) i Lluís (1918), que fou qui va heretar la finca familiar dels De Ameller: el Mas Peraseca, degut a que el germà gran, l'Albert ja era mort, en Francesc feia molts anys que havia marxat a sud-america, d'on no va tornar més i en Josep, era veterinari de set pobles de l'Empordà, i no tenia cap interès en tornar a Banyoles.
D'idees republicanes, el 1897 ja formava part de Fusió Republicana, una entitat que agrupava diferents sectors republicans i que estava formada en bona part per elements maçons. Aquest mateix any fou escollit Alcalde de Banyoles, càrrec que ostentarà fins l'any 1901 en que passarà a ser-ne Regidor fins el 1903 en que es va presentar per ocupar el càrrec de Diputat Provincial per la província de Girona. Fou un gran orador i ja amb 20 anys va destacar en una vetllada literària que es va fer a la societat Iris Bañolense. Aquest fet va fer que la seva presència fos requerida i cobejada en diferents mítings, com el celebrat el 12 de març de 1903 en el que es va declarar la constitució d'Unió Republicana. Fou el mateix any que va formar part de la Comissió Organitzadora Provincial del Partit Republicà, pel districte electoral de Torroella de Montgrí.
Aquests varen ser uns anys d'intensa activitat política per en Lluís. El 1906 va donar suport al moviment Solidaritat Catalana. El 1907 va presidir la reunió que aquest moviment va dur a terme al Centre Catalanista de Banyoles. per tal d'escollir els candidats a eleccions de Corts. El 1909 fou nomenat de nou, Regidor de l'Ajuntament de Banyoles i el 1910 president del Centre Republicà Federal de Banyoles. Com a persona pública va prendre part en els actes de col·locació de la primera pedra del que hauria estat, d'haver tirat endavant, la primera entitat pública de la ciutat: el Llach Esport Club, entitat de la que en Lluís havia estat nomenat vocal.
El 1912 fou nomenat Batlle d'Aigües de la ciutat i una vegada més Regidor, fins el 1917 en que se'l torna a escollir Alcalde. Però la manca de recursos econòmics i el fet de no poder fer front a un greu problema que afectava a la ciutat, com era la sanitat, el varen portar a presentar la seva dimissió aquell mateix any.
De forts ideals republicans, de la mateixa manera que ho havien sigut els seus avantpassats, va tenir l'honor, l'any 1931, essent de nou Regidor, de proclamar des del balcó de l'Ajuntament, en nom dels republicans d'Acció Catalana i Republicans Federals, la instauració de la República.
A finals de la Guerra Civil, quan Barcelona havia caigut en mans de les tropes nacionals, es va dur a terme a casa seva, al Mas Peraseca, una reunió a la que varen assistir destacats dirigents d'esquerres, i en la que es va decidir fugir a França doncs com creia el mateix Ameller, si es quedaven el més segur es que el matessin.
Tot i amb això en Lluís de Ameller va restar a Banyoles, ciutat on va morir el 9 de novembre de 1958.

Bookmark and Share