Artículos - Biografias

MARTIRIÀ (MARTURIÀ) DE PRATS, COMPOSITOR I ABAT

MARTIRIÀ (MARTURIÀ) DE PRATS, COMPOSITOR I ABAT

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.183, març 2015, p.53

Pertanyia a la família dels Prats de Bascara, població on va néixer dins el segon quart del segle XV.

L'any 1466, durant la Guerra Civil catalana, va fer el seu ingrés a la capella del Palau Reial (Barcelona), en qualitat de «fadrin chantre» i el 1484 serà nomenat cantor de la capella de l'Infant Enric d'Aragó, Comte d'Empuries i lloctinent general de Catalunya, i l'any 1497 mestre de capella.

Entre 1483 i 1485 va treballar a la seu de València, ?on consta com a «ciutadà de la ciutat de Barcelona»?, construint òrgans, juntament amb el seu germà Antoni, convertint-se en uns destacats organistes, en el sentit de constructors, als que se'ls coneixia com «els Marturians». I el 1487 obtenia un benefici eclesiàstic a l'església de Sant Vicenç de València i deu anys més tard, el 1497, un altre a Sant Esteve de Bellcaire. El mateix any que fou nomenat mestre de capella de l’infant Enric d’Empúries.

Mentre, segueix la seva tasca, juntament amb el seu germà, de constructor d'òrgans. El 1492 a Barcelona, i entre 1497 i 1499 a Tortosa.

L'any 1499, en un període en que l’església dels papes Borja (Calixt III i Alexandre VI) varen afavorir la presència a Roma de cantors hispànics, molts d'ells falsetistes, que posseïen uns recursos tècnics que els permetien cantar les parts superiors de la polifònica, Martirià de Prats es va desplaçar a Roma per formar part de la capella pontifícia. Hi va romandre fins l'any 1503, any de la mort d'Alexandre VI, el mateix papa que segons Lluís G. Constans l'havia agraciat amb les canongies de Barcelona i Girona.

Va ser nomenat abat comendatari de Banyoles en substitució Juan de Vera, ?que en cap moment va arribar a trepitjar la capital del Pla de l'Estany?, probablement l’any 1504, tot i que no surt esmentat fins al novembre de l’any 1505, quan nomena un convers (profés sense vots solemnes).

Essent abat de Banyoles, tot i que el seu nom no surt explícitament, ja que les cròniques només parlen de l'abat, va encarregar a dos mestres calafatadors de Lloret de Mar la construcció d'una barca, tasca que es va dur a terme a Banyoles, al mas Hort, que fou avarada a l'estany el mes d'abril de 1505. Aquesta barca, que podia navegar a rem i a vela, tenia una capacitat per a 29 persones.

El 3 de maig de 1509, en el Capítol General de la Congregació celebrat al priorat de Sant Pere d'Osca fou escollit Visitador, però no va poder exercir el càrrec ja que va morir abans del següent Capítol, que recorde-m'ho es celebraven cada tres anys.

El 24 d’abril de 1510 va renunciar a l’abadiat, en virtut d’un acord amb el seu successor, el gironí Miquel Sampsó, i es va retirar a Sant Marçal del Montseny, d’on va ser prior fins a la seva mort, ocorreguda abans del mes d’abril de 1511.

De la seva obra musical, ens han arribat dues composicions litúrgiques, una d'elles la que porta per títol Conditor alme siderum, recollida al Cancionero de la Catedral de Segovia, un manuscrit de finals del segle XV o començaments del XVI, descobert l'any 1922 en l'arxiu d'aquesta catedral, en el que seria un «llibre de Cort» i no d'església, i en el que es troben més d'un centenar de composicions escrites en diferents idiomes: llatí, francès, flamenc, italià i castellà.

Bookmark and Share