Artículos - Biografias

MARTIRIÀ CERVERA I COLLELL, EL PRIMER MESTRE ESTABLE DE BANYOLES

MARTIRIÀ CERVERA I COLLELL, EL PRIMER MESTRE ESTABLE DE BANYOLES

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.122, febrer 2010 pg.45

Quan l'any 1842, el Convent dels Pares Servites, situats on actualment hi ha el Museu Darder, fou cedit com a Escoles Públiques i l'ensenyament de la ciutat passà a mans civils, va caldre buscar un professor de primeres lletres, i aquest primer mestre fou en Martirià Cervera, el qual assolí el càrrec l'any 1847, convertint-se d'aquesta manera en el primer professor estable que va tenir la nostre ciutat, doncs va romandre en el càrrec fins a la seva mort ocorreguda l'any 1883.

Fins tres anys mes tard, el 1850, en que va obrir l'escola de nenes, va ser l'única escola en funcionament. A partir d'aleshores va compartir edifici amb la classe de nenes de la Josefa Estrach. iniciant-se d'aquesta manera (al marge dels problemes derivats de les guerres carlines que com a colofó portarà a l'enderroc d'aquest edifici l'any 1873) un procés de consolidació pedagògic a la ciutat, que es veurà reforçat l'any 1860 amb l'arribada d'en Baudili Domènech i Ribas, fill de Castelló d'Empúries. Aquest reforç donarà lloc a que a partir de l'any 1863 comenci a funcionar una segona aula de nens, conformant d'aquesta manera un esquema que perdurarà fins l'any 1913, quan amb l'arribada de les escoles graduades es posarà en funcionament una tercera aula.

Aquest triumvirat de mestres iniciat el 1863: Cervera-Estrach-Domènech, i que serà el que donarà una estabilitat a l'ensenyament públic a Banyoles, assentant les bases del futur pedagògic de la ciutat, es veurà trencat primer per la Josefa, en retirar-se l'any 1881 i desprès per les morts d'en Martirià (1883) i en Baudili (1888).

En Martirià va néixer a Banyoles l'any 1816 i es casà amb la "gantxona" Antònia Vicens i Gelabert. D'aquest matrimoni, que en un primer moment varen viure a la plaça Major i que anys més tard, el 1861, es varen traslladar al carrer de Santa Maria número 16, varen néixer set fills: Martirià (1843), Josep (1847), Francesc (1850), Pere (1851), Carme (1853), Antoni (1856) i Joaquima (1860).

Del fills d'en Martirià i l'Antonià, en Pere va seguir la carrera pedagògica i es va convertir en mestre de Serinyà. Casat amb una companya de professió, Lluïssa Porredon Dalmé, foren els pares d'un personatge força carismàtic a Banyoles, en Martirià Cervera Porradon (Serinyà 1885- Banyoles 1975), personatge curiós aquest, bohemi de professió, definit en aquesta mateixa revista per en Manel Rodriguez, el passat mes de gener com a "... tot un senyor i molt educat ..." i de qui en Anton Maria Rigau en va parlar molt detalladament en un article titulat "L'home que no havia d'anar enlloc", un article on entre d'altres coses el definia com un gran expert en l'art de caçar guatlles i que va servir per a que fins i tot en Camilo José Cela li dediquès, a la Vanguardia, un article titulat "El cazador de codornices" on el definia com "... un personaje para ser cantado en noble verso de soneto..."

Bookmark and Share