Artículos - Biografias

MIQUEL ROS FORT, DELS ROS DE TERRADELLES

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.217, gener 2018, p.47.

Descendent dels Fort de Tarradelles, una família documentada des del segle XIII i que segons una tradició de la mateixa família quan al segle XVIII l’església parroquial de Terradelles, que fins llavors era la de Sant Andreu en el barri del Vilar, va quedar allunyada del poble que en aquells moment creixia vers el nord, van donar el terreny per construir-hi l’actual església amb el cementiri al costat, la rectoria i la casa del campaner. Sigui o no cert, el cas és que a la llinda de la porta de la sagristia hi ha la inscripció: «1730 RT. JOAN ROS R.[...]», possiblement en referència a Joan Ros Oliveras (1678-1742), rector de Terradelles, que està enterrat en dita església. En aquesta mateixa església, adornant el presbiteri s'hi poden veure dos bordons de llautó platejat amb una inscripció que diu «M.R.F. Julio 7.1901 i N.R.F. Julio, 7.1901», inicials dels germans Miquel i Narcís Ros Fort. Aquest darrer també va ser capellà, com en Miquel, essent ordenat el 18 de setembre de 1858. Mort el 1897, havia nascut a Tarradellas l'any 1832. En Miquel, era fill de Miquel Ros Llavanera i de Maria Fort Morer, de Sant Esteve de Guialbes, i va néixer el 1844 al mas familiar dels Ros a Terradelles. Estudià al seminari i va ser ordenat sacerdot el 25 de març de 1871.

Amb els anys va esdevenir president de la Casa Missió de Banyoles (1878-1906) a la vegada que n'era director d'exercicis espirituals.

Visitador de Parròquies Arxiprestals, es va convertir en protector de les monges Carmelites de Banyoles, essent un dels principals impulsors en la construcció del nou convent, beneït el 14 de maig de 1887. L'any 1890, el vicari general li va conferir el benefici de Carme en aquesta mateixa església, benefici que el propi Miquel havia fundat. L'any 1909 va fundar un altra benefici, aquest cop el de Sant Esteve, tot i que no puc assegurar si fou en aquesta mateixa església.

L'any 1894, essent vicepresident de la Junta parroquial per promoure la peregrinació obrera a Roma, de la mateixa manera que aquell mateix any, però des de la Casa Missió, de la que com hem vist n'era el president executiu, ja que l'honorari n'era el bisbe de Girona, va promoure una peregrinació a Montserrat.

El 1895 n'era el vicepresident de la Junta protectora de l'Asil, i com a tal va signar l'escrit «Als fills de Banyolas y sa Comarca» en recolzament d'aquella institució.

Va intervenir en diverses vetllades literàries i musicals organitzades per la Juventud Católica de Bañolas. Va morir a Banyoles el 21 de maig de 1906, a l'edat de 62 anys.