Artículos - Biografias

TERESA BRANYAS I MORERA, PINTORA, IL·LUSTRADORA I ESCRIPTORA

TERESA BRANYAS I MORERA, PINTORA, IL·LUSTRADORA I ESCRIPTORA

Revista de Banyoles
núm.1051, juny 2021, pp.16-19.

Article escrit conjuntament amb Josep Grabuleda

Camí de les amèriques
A mitjans del mes d'octubre de 1903 el matrimoni format pel navarrès Josep Branyas i la barcelonina Teresa Morera i Laqué salpava del port de Cadis en el vaixell Manuel Calvo i emprenia viatge cap al continent americà a la cerca de fortuna. En un primer moment es va establir a Mèxic i posteriorment a Nova York, Chicago, San Francisco, Ashville i Nova Orleans.
Josep Branyas era periodista, escriptor, dibuixant i artista. Entre 1911 i 1915 va exercir de director literari i artístic de la revista Mercurio, una publicació mensual il·lustrada i editada a Nova Orleans. En aquells anys va fer molts contactes i rebia correspondència dels grans escriptors espanyols com Jacinto Benavente, José Echegaray, Miguel de Unamuno, Marcelino Menéndez Pelayo, Juan Ramón Jiménez, Àngel Guimerà, Salvador Rueda, l'escultor Mariano Benlliure i el compositor Felipe Pedrell. Va estar molt ben considerat en els cercles artístics i literaris hispanoamericans. El 1915, segons una notícia apareguda al diari ABC titulada «Homenaje a un español», el “Cuerpo Consular Latino-Americano” va organitzar a Nova Orleans un banquet d'homenatge en el seu honor, amb l'assistència de «todo el elemento intelectual hispano-americano». El diari afegia que les invitacions anaven subscrites per setze cònsols llatinoamericans. Llavors la seva publicació Mercurio havia assolit un tiratge de 200.000 exemplars.
Malauradament, però, tot aquest èxit no va comportar la fortuna desitjada i el mes de novembre de 1915, en plena Primera Guerra Mundial, juntament amb la seva esposa i els seus quatre fills, va agafar un vaixell de tornada a Espanya. Desgraciadament, en ple viatge, malalt de tuberculosi, va morir durant el trajecte i el seu cadàver va ser llençat al mar.

La infantesa de la Teresa
Teresa Branyas i Morera va néixer a Mèxic el 4 d'abril de 1905, on hi va romandre un parell d'anys fins que la seva família es va traslladar als Estats Units. Va viure la seva infantessa entre poetes i escriptors. Aquest fet i la mort del seu pare en el viatge de retorn la va marcar profundament.
La seva mare, doncs, va enviudar als trenta-cinc anys i quan tenia quatre fills per cuidar (Josep, nascut a Barcelona el 1902; Teresa; Maria, nascuda el 1907 a San Francisco; i Guillem). I després de romandre un temps a Barcelona, finalment va ser acollida a Banyoles, a casa del seu oncle Vicenç Laqué i Carbonell (1860-1920), germà de la seva mare Pilar i vidu. Els dos viudos van decidir casar-se el 31 de juliol de 1919.
Teresa Branyas es va matricular a l'escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on a partir del segon curs es va dedicar a la il·lustració infantil.
Aviat va tornar a Banyoles. El 1929 va participar amb tres obres en la segona Exposició dels Amics de les Arts de Girona, organitzada a l'Ateneu durant les Festes de Sant Narcís. Teresa era una dona moderna i practicava el tennis el 1932 a Banyoles. Quatre anys més tard, el 1936, era alumna de Manuel Pigem i Ras a l'Escola d'Arts i Oficis de Banyoles. El mes de maig d'aquest mateix any es va casar a Girona amb José González Fleitas, un oficial de l'exèrcit, amb qui va anar a viure a Barcelona a la residència d'Oficials de Pedralbes. Amb l'esclat de la guerra civil, el 27 de setembre de 1936, el seu marit, tinent d'infanteria, va ser afusellat per haver-se aixecat en armes contra la República. Aquest tràgic esdeveniment la va convertir en una falangista de la “Vieja Guardia”.
De tornada a Banyoles es va matricular novament a l'Escola d'Arts i Oficis i el 1939 era alumna de dibuix i pintura.

Una dona reconeguda
A finals dels anys quaranta, ja era una artista reconeguda i, si bé sovintejava Banyoles, s'havia establert a Barcelona, on tenia un estudi en un principal del carrer dels Tallers núm. 44.
El març de 1947 va realitzar una exposició individual a la Sala Municipal de Girona, i el mes d'agost del mateix any ho va fer a la Sala d'Exposicions de la Caixa de Pensions de Banyoles, on va exposar dibuixos que, com deia el pintor Joan de Palau, eren «Dibujos acuarelados finamente matizados de grácil encanto femenino» i afegia «Sus dibujos de animalitos en general nos gustan».
L'any següent va formar part de la recent creada Agrupació d'Amics de Joan Maragall, juntament amb els escriptors Josep Maria Rovira Artigas, Octavi Saltor, Pilar Tous de Cirera, Lluís Jordà, Maria Perpinyà, Tomàs Roig Llop i la miniaturista Elisa Lagoma.
El 1949 va tornar a fer una altra exposició individual a la Sala Municipal de Girona, amb dibuixos acolorits amb aquarel·la. I aquell any, a Banyoles, en motiu de la inauguració d'una nova sala del Museu Arqueològic, segons informava la revista Horizontes «[...] en algunas vitrinas figuran sendas acuarelas de la señora Teresa Branyas [...] que tienen el merito de sugerir [...] el ambiente de edades preteritas». El 9 de febrer de 1952 el setmanari comarcal Igualada es feia ressò de la publicació del llibre Medalles de Pilar Tous de Cirera, amb il·lustracions de la Teresa de la que deia que: «Los dibujos són de Teresa Branyas, exquisita artista, cuya compenetración con la autora del texto se pone de manifiesto en todas y cada una de las ilustraciones que enriquecen el texto». Aquest llibre li va valdre un reconeixement per part de l'associació Grup d'Amics de Joan Maragall.
Als anys cinquanta i seixanta va treballar per a l'Editorial Molino, on traduïa llibres de l'anglès al català d'autors com Enid Blyton, Rex Stout, Jay Bennett, Ursula Curtiss, Jean Potts, W.Todhunter Ballard, J. H. Wallis, John Creasey, William Murdoch Duncan, Florence Agnew, Robert Agnew, Thomas Walsh, Bryan Edgard Wallace, Mike Lantry, Víctor Gunn, Charles Williams, Anne Hocking, Roger Simons, M. M. Kaye, E. C. Spykman, Charles Alden Seltzer, Peter Chambers i Bruce Hamilton.
Tanmateix, continuava amb la il·lustració de contes i llibres: El Camí de Maria, de Rosendo Perelló (1952); i Petits poemes de la llar, de Tomas Roig Llop (1959); i col·laborava en revistes com Magda. Revista de Perfumes y Modas (revista de bellesa, moda, perfums i cine); o a la banyolina Horizontes, on, el 1961, es va fer càrrec de la secció titulada «Página femenina» i donava consells sobre moda i salut, escrivia receptes de cuina i, fins i tot, aprofundia en temes de cultura general com Los templarios, El origen de las Cariátides o El origen de la patata. Per a Horizontes i el suplement del Diario de Barcelona hi va fer il·lustracions. Igualment en va fer per al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (aquarel·les) i per al Cartipàs de Festa Major de Banyoles. També dibuixava exlibris.
El 1960 va participar en el Vè Concurs de Pintura, Escultura, Gravat i Dibuix “Inmortal Gerona”, convocat per la Diputació de Girona, amb un oli del Castell d'Elisinor (Dinamarca). Del 1963 al 1968 va formar part de l'equip pedagògic de l'Escola d'Arts i Oficis de Banyoles, com a professora de Dibuix. Va ser la primera dona que va impartir classes en aquesta escola. Aquell mateix any i el següent va ser membre del Jurat del Concurs de Pessebres banyolí, i el 1964 del dels "Juegos Florales", celebrat a Banyoles el 26 d'octubre. A partir dels anys setanta va baixar el seu ritme. El 1973 va fer un llarg viatge per Itàlia i el 1976 va exposar, juntament a altres artistes local, a la recent inaugurada Galeria d'Art Banyoles.
A part d'escriptora i il·lustradora, va traduir pel·lícules per a la firma Paramount, va ser membre de la Asociación de Dibujantes Españoles i sòcia fundadora de la Asociación Española de Amigos de los Castillos.
Teresa Branyas, que firmava els seus dibuixos amb els inicials T. B. o T. Branyas, va morir a Girona el dia 28 de gener de 1989.
Teresa Branyas va il·lustrar llibres d'autors catalans, sobretot de poesia i de temàtica religiosa i alguns contes infantils, postals i àlbums de comunió que es van fer molt populars. Els seus dibuixos són sovint de temàtica infantil, on la figura femenina hi té molt protagonisme.

Bookmark and Share