Artículos - Costumbres y tradiciones

DEL PESSEBRE AL DIORAMA

DEL PESSEBRE AL DIORAMA

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.99, desembre 2013, p.17

Arriba Santa Llúcia, cal anar a comprar la molsa, o alguna que altre figureta o fins i tot una font, una casa o un tros de suro per fer una muntanya. Desprès, la mateixa natura ens proveirà d'elements com pedres, petits troncs, palla, ... I amb tot això i el que ja tenim d'altres anys ja estem preparats per dur a terme una de les tradicions més arrelades de les festes nadalenques: el pessebre. Un costum, el de representar el naixement de Jesús, nascut a Itàlia al segle XIII de la mà de Sant Francesc d'Assís, i que es va anar expandit per la mediterrània cristiana, fins arribar a la comarca del Pla de l'Estany de mans del frares Caputxins de Sant Francesc durant la seva estada al convent del Puig de Sant Martirià (1583-1638).

En quin moment aquest costum va sortir dels murs del convent per instal·lar-se en las llars banyolines no ho sabem, però el que si que es cert es que al Concili de Trento (1545-1563), les autoritats catòliques més tradicionals van voler fer front a la Reforma protestant, impulsant cultes nous, com ara una rememoració del naixement en una part de la casa.

D'aquesta manera el pessebre es convertí en una activitat familiar on s'impliquen tots els membres de la família. Des dels avis fins els nets, i on cadascú aporta allò que millor sap fer: pintar un cel, convertir unes branques de farigola en un arbre, posar llums de manera que sembli que el foc dels pastors crema de veritat o fins i tot enganxar aquella figureta que l'any anterior varem guardar malament i enguany la trobem amb un braç trencat. Un cop tots els elements repartits, una mica de farina donara el toc de fredor a les muntanyes... i ja està. Ja podem contemplar la nostre obra i ensenyar-la a amics i coneguts, un costum aquest darrer, que a Banyoles va néixer a mitjans del segle XIX, concretament a Can Bach, del carrer de les Escrivanies, el pessebre més antic documentat, on s'hi podien veure unes figures de més d'un pam, vestides amb roba. I es que abans, no era com ara que anàvem a la botiga i compràvem les figures, sinó que cadascú es feia les seves. Va ser d'aquesta manera que amb el pas dels anys varen anar sortint altres artistes com els Mascaró, del carrer de Sant Antoni i els de la botiga de Can Tonet Parrassa; en Quimet Boschmonar, del carrer dels Ameller; Can Franch, del carrer de Sant Antoni; Can Torrent del carrer de les Escrivanies; Can Pandai Sabater, del carrer de Girona i el notari Narcís Moner, al carrer Santa Maria. Cadascú d'ells amb les seves pròpies característiques, amb unes figures que en alguns casos feien servir una indumentària popular i pagesa de l'època i d'altres que tenien moviment, tot i que cap d'ells podia competir en monumentalitat amb el de Can Pau, al carrer de Sant Martirià. I a tota aquesta llista caldria afegir els noms d'altres grans pessebristes, com Josep M.Torrent, Rafael Angelats, Jaume Bas, Jaume Duran, Jordi Gratacós, Joan Constans, Joan Malagelada, Joan de Palau, Quim Gratacós, Francesc Casadevall o Salvi Gratacós.

Però de la mateixa manera que les figures varen anar evolucionat, ho varen fer també els pessebres, que en molts dels casos varen donar lloc a diorames, on l'artista es concentrava més en una escena concreta que no pas en tot un conjunt, així podíem veure un detall del naixement, d'un obrador o d'un possible carrer de Betlem; tot i que el pas del temps i la imaginació dels propis artistes varen fer que aquestes representacions sortissin de l'antiga Palestina i es traslladessin, fins i tot, a la pròpia plaça major de Banyoles.

Amb el anys, l'afany de superació dels mateixos artistes donaria pas a la competició entre ells, naixent així els concursos pessebristes. L'any 1941, Acció Catòlica de Banyoles, amb el suport de l'Ajuntament, va començar a fer uns concursos de pessebres artístics; el 1964, n'agafaria el relleu el Centre Excursionista; i des del 1970 l'Associació de Pessebristes de Banyoles. Actualment aquesta associació ofereix un ampli ventall de premis, entre els que es contempla no tant sols el pessebre familiar, sinó els diorames i la construcció de figuretes.

Bookmark and Share