Artículos - Costumbres y tradiciones

LES CAPELLES DE LA SAGRADA FAMILIA

LES CAPELLES DE LA SAGRADA FAMILIA

Revista de Banyoles
num.897 i 898, juliol i agost de 2008

El que després seria conegut com el Pare Manyanet, naixia a la ciutat de Tremp l'any 1833. La seva joventut va transcórrer enmig d'una gran inestabilitat política, marcada per les guerres dinàstiques, els cops d'estat i les revolucions. Aquesta inestabilitat a la que es van afegir els canvis experimentats en les estructures bàsiques i socials conseqüència de la reforma agrària i la industrialització, van fer que aquesta s'expandís a la religió i a la família, dos trets que van marcar la vida del futur sant. És per aquest motiu que, quan anys més tard, fundà la Congregació Religiosa de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, i després les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, ho fes amb l'objectiu apostòlic de preservar la família, especialment mitjançant la formació dels nens i joves.

És seguint amb aquest idea de la família que l'any 1899 va fundar la revista La Sagrada Família, un mitjà de difusió que pretenia portar a totes les llars la idea de la unitat familiar. I tot i que va morir dos anys més tard, el 1901, la idea ja havia quallat entre els seus seguidors, de tal manera que l'any 1907 naixia una altra idea per difondre el seu ideal, les anomenades Visites Mensuals Domiciliàries de la Sagrada Família.

El rector de la parròquia, que rebia el nom de zelador general, havia de formar grups de 30 famílies o cors, al capdavant de les quals posava una encarregada, nomenada zeladora (tot i que anys més tard el càrrec tant el tenien homes com dones, en un primer moment el càrrec de zelador era purament femení, i això queda palès en una convocatòria de l'any 1921 feta a Barcelona on deia: "... es convida a los Rdos. Celadores generales i a las Sras. Celadoras....". A cada Cor se li dóna el nom d'un Sant o Misteri com a Titular o Patró. Aleshores entre tots es comprava una imatge que es col·locava en una capelleta i es beneïa en presència de totes les famílies que formaven el grup. A partir d'aquest moment es considerava el cor constituït i començava la ronda de visites.

Un cop constituït el cor, es confeccionava la ruta que havia de seguir la capelleta, de manera que cada dia la tingués una família. D'aquí la idea de fer grups de 30 famílies, una per cada dia del mes. "... a cada família se li assenyala el dia que mensualment li correspon hostatjar la Sagrada Família, reservant-se la Zeladora els dies 30 i 31. Solament en el mes de març farà obsequi de l'últim dia a la família que no l'hagi tinguda el mes de febrer..." Un cop la imatge arribava a una casa, les famílies resaven tot un seguit de pregàries establertes davant de la imatge: "... en rebre, el dia assenyalat, tan celestials Hostes, es reuneixen tots els de la casa i, postrats davant les Sagrades Imatges, resen les oracions establertes...". A més a més també s'havia de procurar que mentre es tenia la imatge sempre cremés una llum, "...durant les vint-i-quatre hores es procurarà, si bonament es pot, que cremi una llantieta o vas d'oli davant les Sagrades Imatges o bé un cirio....". Quan ja s'apropava l'hora de tornar la imatge "...acabat el dia, al toc d'Oració, es reuneix altra volta la família i s'acomiaden de Jesús, Maria i Josep amb les oracions assenyalades a l'efecte..." i a continuació "... al capvespre, la capelleta amb les Sagrades Imatges serà portada a la casa de la família a la qual correspondrà honorar la Sagrada Família el dia següent...".

L'objectiu de l'Associació amb la Visita Domiciliaria era la de convertir cada llar en un petit santuari i promoure així l'oració en família, recuperant les antigues tradicions i procurant la pau i unió entre tots els membres de la família i com a conseqüència aconseguir que es complís aquella dita que deia que " la família que reza unida, permanece unida". Aquesta proposta fou molt ben acollida per tota la societat en general, tal i com ho demostra el fet de que el juliol de 1936 hi havia 10.814 cors inscrits, el que ve a representar unes tres-centes mil famílies.

A Banyoles, aquests grups es van posar en marxa el primer de juliol de l'any 1920. El aleshores rector de la parròquia, Mossèn Àngel Sauquer, demanava en aquesta data, a la Casa Mare, permís per crear a Banyoles les Visites Mensuals Domiciliàries de la Sagrada Família, tal i com surt inscrit, amb el títol de zelador general número 1.869 i amb un total de 9 cors:

- el "cor primer": anomenat de L'Assumpció de la Mare de Déu, tenia com a zeladora a Dolors Rovira.
- el "cor segon": Sant Martirià, a la Ramona Canal.
- el "cor tercer": La Santíssima Trinitat, a la Concepció Palau de Carrera.
- el "cor quart": El Sant Àngel de la Guarda, a la Magdalena Aulina.
- el "cor quint": Sant Antoni de Pàdua, a la Lluïsa Genover.
- el "cor sisè": Sant Narcís, a la Magdalena Ramon, Vda. de Masgrau.
- el "cor setè": Sant Joaquim i Santa Anna, a la Teresa Frigola.
- el "cor vuitè": Sant Roc, a la Carme Soler.
- el "cor novè": La Sagrada Família, a la Tomasa Palau de Boschmonar.

Poc temps després, el 16 de juliol del mateix any de 1920, se'n creaven dos més:
- el "cor dezè": La Mare de Déu del Carme, amb la Teresa Butiñà de Malagelada.
- el "cor onzè": El Sagrat Cor de Jesús, amb la Roser Delós.

A partir d'aquí i fins el juliol de 1936, fou un degoteig constant de formació de cors: l'agost de 1921, es crea:
- el "cor dotzè": l'Immaculat Cor de Maria, amb la Srta. Hostench.

el novembre de 1922:
- el "cor tretzè": La Immaculada Concepció, amb la Concepció Teixidor.

el desembre de 1931:
- el "cor catorzè", del que no es tenen més dades.

l'agost de 1925:
- el "cor quinzè": Sant Francesc d'Assís, amb la Carmelita Prat d'Abril.

el setembre de 1926:
- el "cor setzè": Mare de Déu del Sagrat Cor, amb la Maria Gironella de Colom.

l'octubre de 1927:
- el "cor dissetè": Sant Ignasi de Loiola, amb l'Antònia Ametller.

el desembre de 1928:
- el "cor divuitè": Sant Rafael, amb la Rafaela Espigoler, vídua de Lozano.

el maig de 1930:
- el "cor dinovè": Santa Teresa del Nen Jesús, amb la Concepció Albanyà? de Font.

el setembre de 1930:
- el "cor vintè": Mare de Déu del Pilar, amb la Manuela Hostench de Coromina.

el desembre de 1923:
- el "cor vint-i-unè": Mare de Déu del Rosari, amb la Maria Palmada;

i per últim el maig de 1935:
- el "cor vint-i-dosè": Santa Rosa de Lima, amb la Remei Coromina de Turró.

Com ja vam veure en l'anterior article, en total, i en un període de només quinze anys, es creen a Banyoles un total de vint-i-dos cors, el que representa més de sis-centes famílies banyolines implicades. I dic banyolines, per que en aquest cas m'he referit només a Banyoles, però aquesta fou una iniciativa que també es va dur a terme a la resta de la comarca. Per exemple a Miànigues, el gener de 1921, el que era rector en aquells moments, Mossèn Joan Corominas, rep el títol número 1.925 de zelador general, creant el cor primer, dedicat a Santa Anna, i tenint com a zeladora a la Maria Tor. Uns anys més tard, el gener de 1925, el seguirà Borgonyà, de la mà del seu ecònom, Mossèn Jaume Durán, que amb el títol número 2.240 instaura el primer cor d'aquesta població, dedicat a Sant Joan Baptista, amb la zeladora Magdalena Frigola.

Però l'any 1936 amb l'esclat de la Guerra tota aquesta xarxa es veié destruïda; moltes de les capelles, a l'igual que altres símbols religiosos, foren destruïdes, mentre que d'altres varen anar a parar al fons de magatzems o bé soterrades al jardí d'alguna casa. Passada la conflagració, i tot i que no hi ha cap constància escrita, i només queda el record de la gent que ho va viure, l'any entre finals del 1939 i començaments del 1940 sembla ser que aquesta tradició torna a reeixir i poc a poc s'anaren reconstruint els antics circuits.

Aquestes capelletes de fusta son com unes urnes, mes o menys ornades, d'un 40 cm. d'alçada coronades per uns pinacles, imitant l'estil de l'arquitectura gòtica, que alberga en el seu interior la imatge de la Sagrada Familia, amb dues portes que es tanca'n per davant, i que protegeixen la imatge en el moment del trasllat. A la part de sota te un petit receptacle on es recullen les almoines.

Una de les feines de la zeladora, a banda de tenir cura de la capella i netejar-la era la de buidar aquesta "guardiola" un cop al mes i guardar el diners fins el dia de la festa de la Sagrada Familia que era quan es feia entrega dels diners recaptats durant l'any. Uns diners que normalment eren "calderilla", la qual cosa ens ve a dir que molta gent hi participava per compromís, però es que, almenys en els moments inicials i desprès en els anys de la postguerra, i en zones determinades, poca gent gosava negar-se a participar en el circuit i sinó fixem-nos en el llistat de les primeres zeladores i veurem que cobrien tota la Banyoles de la segona dècada del segle XX, des de la zona del Monestir (la Manuela Hostench, a Can Trull Vell) fins a la de la Placa de les Rodes (Magdalena Aulina) i des del carrer de Girona (la Concepció de Palau i la Magdalena Ramon) fins a la Creu de Terme (Concepció Teixidor). Fins i tot podem veure que en un mateix lloc, com es la Plaça Major hi vivien dues zeladores (la Carme Soler i l'Antonia Ametller). Al mig quedaven, entre d'altres, la Lluisa Genover al carrer del Born; la Teresa Butiñà al Carrer Gran; la Roser Delós a l'actual carrer de la Llibertad; la Srta.Hostench al carrer d'Àngel Guimerà i la Carmelita Prat a la Plaça dels Turers.

Antigament aquest diners, es destinaven a ajudar a famílies pobres, però actualment, des de que existeix Carites, es dediquen a les necessitats de la pròpia parròquia.

Una altra de les tasques de la zeladora, era i es la d'organitzar els circuits i controlar que aquests s'acompleixin - i que segons explica una d'elles, no sempre ha estat feina fàcil ja que a vegades tenies que enginyar-te-les per tal que una capella no anés a parar a una família enemistada amb una altra, ja que pel sol fet de no parlar-se entre si, ja feia que es trenques el circuit, donant-se el cas una vegada de que durant molt de temps una capella va desaparèixer fins que es va trobar en un racó del paller - i tal i com diu la zeladora - "això que eren una família molt religiosa".

Tot i que avui en dia la presència de capelles a les cases ha disminuït força i els circuits s'han tingut que anar adaptant a les noves necessitats, encara passejant pels carrers de Banyoles podem veure gent traginant aquestes capelletes cap a la casa propera o deixant-la a la botiga de la cantonada per tal de que la puguin recollir el següents en el circuit, quan surtin de treballar o quan tinguin temps de fer-ho ... per que el que si que s'ha perdut era el deixar-la a la porta del carrer esperant que el "amos" arribessin de mercat.

Aquesta adaptabilitat a les noves necessitats de les famílies i, el fet de que hagi disminuït el nombre de les que segueixen aquesta tradició ha portat com a conseqüència que no hagin prou famílies per tal de fer grups d'una trentena de cases, tal i com es feia de bon començament. Es per aquest motiu que la presència a les cases s'allarga mes d'un dia, però tot i aquesta davallada, actualment encara hi ha una trentena llarga de capelletes, repartides entre les parròquies de Santa Maria i de Sant Pere, que encara visiten moltes de les llars de Banyoles, mantenint d'aquesta manera aquesta antiga tradició.

Per la festa de la Sagrada Família (que es celebra el darrer diumenge d'any, sempre i quan el Nadal no s'escaigui en diumenge, doncs aleshores es celebra el darrer dissabte de l'any), hi havia el costum de que totes les zeladores portessin les capelletes a la parròquia per tal d'estar exposades al peu de l'altar i així donar mes solemnitat a la festa. Avui en dia, aquesta antiga tradició, que en les darrers anys s'havia perdut, a la parròquia de Sant Pere s'ha tornat a recuperar; i actualment una quinzena de capelles es poden veure el dia de la festa als peus de l'altar de l'església. Per la seva banda, la parròquia de Santa Maria va deixar-ho de fer l'any 2000, però esperem que després de la iniciativa de la parròquia de Sant Pere no tardin molt en recuperar aquesta tradició.

Bookmark and Share