Artículos - Costumbres y tradiciones

PLOMES, PLOMINS I TINTERS

PLOMES, PLOMINS I TINTERS

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.96, setembre 2013, p.37

Recordo agafar aquella ploma de fusta, amb el seu plomi fixat a la punta, sucar-la repetidament en el tinter, uns recipients de ceràmica blanca, encastats en la taula del pupitre. Recordo anar en compte, per no sortir-me de les dues ratlles paral·leles que delimitaven on tenies que escriure qualsevol de les frases que sortien en aquells quaderns de cal·ligrafia. Recordo fer servir aquells paperets rectangulars de paper secant, de la marca Pelikan, que en una banda sempre hi tenien follets dibuixats. I també recordo com acabava sempre: amb el full, les mans i la bata tacades de tinta.

Un proces que no era gens fàcil. Sucar el plomí dins del tinter, i desprès escriure, si la quantitat de tinta era superior a la que podia admetre el plomí, podria acabar en un desastre: la maleïda taca de tinta. Encara que sempre hi havia solucions: fer servir el paper secant o abocar-hi «polvos» talc, i quan ja estava seca, rascar-la amb una fulla d'afaitar,... Però per desgracia, el rastre sempre quedava.

I no ens podíem queixar, ja que la tinta venia preparada en unes ampolletes, i la única cosa que teniem que fer era buidar-la al tinter. I dic això per que al segle XVIII en època de Mossèn Baldiri Reixach, a banda d'escriure amb plomes d'oca, afilades per la punta, la tinta se la preparava cadascú, tal i com ell mateix explica en el seu llibre Instruccions per la ensenyansa de Minyons,on descriu diferents mètodes, diferenciant els alumnes «richs» de «los Minyons pobres, que vihuen en Pobles Rurals, y Aldeans». En el cas del primers, que compraran els ingredients a casa del adroguer, recomana barrejar «dos unces de Nous de Galas, mitja lliura de Caparrós, ó Vitriol y sis diners de Goma Arabica» en una ampolla de vidre «y després posarhi vi blanc, y deixarho estar alguns deu, o dotze dias, sense traurer tinta». Peró això si, remenant-ho cada dia. En el cas del segons diu «prenent una porció de la fulla de rodó, la qual se deu cullir en lo mes de Agost, ò Setembre, y secarse sense mullarse, y la posaràn dins de una olla ab aygua, y després de haver remullat be, un, ò dos dias, lo posaràn al foch, y lo faràn bullir, y quant haja ben bullit, lo trauran del foch, y trauràn de la olla la aygua, y llançaran las fullas del rodó, y quant la aygua sia freda, ò tebia, hi posaràn lo Caparròs, y despres de ser fos, lo tronaràn al foch, y lo faràn bullir un poch; y després quant sia fret, ò tebi, hi posaràn la goma Arabica, y ho remenaràn deu, o dotze dias». I acaba dient que si es vol fer tinta de colors es pot fer «prenent, y posant ab la aygua, y Goma Arabica, lo material del color del qual, vol un fer las lletras» i dona l'exemple de la tinta vermella «se posa un poch de Vermelló ben picat, y molt»

Desprès vindrien aquelles plomes que tenien un diposit flexible de tinta incorporat i que s'emplenava mitjançant un sistema d'absorció ... S'acababan els dies dels dits tacats de tinta i de la cal·ligrafia.

Bookmark and Share