Artículos - Costumbres y tradiciones

QUINES, RIFES I LOTERIES

QUINES, RIFES I LOTERIES

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.87, desembre 2012, p.15

Ja sigui buscant enriquir-se, ja sigui per solidaritat o tant sols per passar-s'ho bé, en arribar aquestes dates, ben poca és la gent que no es deixa seduir per aquests tipus de jocs d'atzar. Ja pot ser en família o bé amb els amics, esperant que ens toqui un parell d'ampolles de cava, un pernil i com a molt un televisor, anem a jugar a la quina, també anomenada quinto, i que és una variant del Bingo, però on els premis son amb espècies, i en la que els beneficis obtinguts son una manera amb el qual les entitats esportives i culturals, intenten augmentar els seus minsos ingressos, mentre nosaltres ens ho passem d'allò més bé, parlant amb els de la taula del costat, cridant "remena!!!", quan estem pendents de que surti " el més menut de tots o la nena maca" que és el que ens falta per poder cridar "línia" o "quina", que en realitat és per el que hem vingut, per poder sortir carregat amb uns productes que la majoria de les vegades no necessitem. Des de quan s'en fan al Pla de l'Estany? No ho sé, però el que si que puc dir és una de les primeres deuria ser, de bon segur, la que organitzà l'Anton Maria Rigau amb la Creu Roja.

També és per nadals quan, porta a porta, la mainada aprofita per vendre'ns nombres per a una rifa on es sorteja una panera amb mil i un productes, i amb els beneficis de la qual intenten costejar-se el viatge de fi de curs. Una panera, i d'aquí la idea d'aquest recipient, que servia per que antigament la gent l'emplenes amb productes casolans, que eren els que es sortejaven. Cosa a la llarga va degenerar en la compra massiva d'aquest productes, per part de les empreses, que obsequiaven amb elles els seus empleats, en una idea que no es tant nova com sembla, doncs la tradició de repartir cistelles de nadal, es remunta a l'època dels romans quan la gent s'intercanviava cistelles amb fulles de llor i olivera, figues seques i bons desitjos. I lligat amb aquestes festes, però no amb el joc, també a l'Imperi Romà es remunta la costum de l'"aguinaldo", mitjançant el que, ja sigues amb diners o amb especies, els romans recompensaven als seus treballador.

Però per molt bé que estigui aquell pernil o aquella caixa de cava, els adults seguim somniant amb que ens toqui la grossa de Nadal, el premi que ens deslliuraria de tots els nostres mals i que ens duu a somniar en canviar de cotxe, de casa o a fer un viatge allà on sempre havíem volgut anar. I com no, també varen ser els romans els seus inventors, els quals durant les festes anomenades Saturnals (que es duien a terme entre el 17 i el 23 de desembre) distribuïen butlletes entre els convidats i que donaven dret a diferents premis. Tot i que no va ser fins a mitjans del segle XV que els holandesos varen implantar els diners com a únic tipus de premi. A Espanya, es va implantar el 1763, durant el regnat de Carles III, que la va importar de Nàpols, i tot i que en un principi els beneficis es destinaven a obres de caritat, aviat però, varen anar a parar a l'erari públic. Però a la loteria de Nadal, de la que el Bañolense ja en parla a finals del segle XIX, se'l te que associar un altre element, ja que no seria el mateix sense la cantarella dels nens col·legi madrileny de San Ildefonso que des de l'any 1771 amenitzen aquesta diada, amb les " ... dos millllll peseeeeeeeeeeeeetas!!!" (perdoneu però amb pessetes trobo que té mes musicalitat que amb euros) i que sembla com si amb la seva cantarella ens ajudessin a seguir somniant, mentre sentim com van caient els premis ... i el nostre número no l'han esmentat. Al final s'acaba la cantarella i tornem a la realitat, i és quan ens adonem que tindrem que esperar un any més per fer realitat els nostres somnis, tot i que encara ens queda el ritual de comprar el diari, avui en dia per internet acabem abans, i repassar numero a numero, els dècims i participacions, per veure si esgarrapem quelcom ... o si més no, cobrir la inversió que hem fet, amb algun premi menor, la famosa "pedrea".

Peró és que les festes de Nadal son això, son èpoques de somni. I si no, recordeu quan de petits somniàveu en la nit de reis i en el que us portarien els tres mags... doncs el mateix, de grans seguim sent nens i al menys per uns dies, somnien en aconseguir allò que sempre hem desitjat. I és que, per sort, somniar no costa diners.

Bookmark and Share