Artículos - Historia local

EL CODI DE CIRCULACIÓ I SANT MIQUEL L'ANY 1961

EL CODI DE CIRCULACIÓ I SANT MIQUEL L

El Golany
núm.42, 2on semestre 2017, pp.20-21

L'any 1959 el Ministeri de Governació va afegir a les seves competències policials, les de vigilar el trànsit, la circulació i els transports, així com el lliurament del permisos de circulació i conducció de vehicles de motor, a la que anava lligada la tramitació de denuncies per infraccions del codi de circulació. Naixia el que coneixem com a Dirección General de Tráfico.

S'ha de dir que fins llavors la seguretat vial com la coneixem avui en dia no existia i les úniques normes que hi havia es podien resumir quasi bé als excessos de velocitat dins de les poblacions, però no fora d'elles, en una època en que el vehicle per excel·lència, el Seat 600, no sobrepassava el 95 km/h. De fet el primer codi de circulació aprovat a Espanya va ser el de l'any 1934 i en aquell tant sols els limitava la velocitat als vehicles de transport de mercaderies i no va estar fins el 1974 en que es va impossar un limit de velocitat a tots els vehicles.

Eren una anys en els que era molt habitual veure per les carreteres aquest utilitari, que tenia com a preu de sortida entre les 65 i 70.000 pessetes, amb la «baca» carregada de paquets i amb un habitacle «ple fins la bandera», doncs s'hi podien enquibir 2 matrimonis amb els respectius fills com aquell que no volia la cosa.

Però amb l'arribada de la dècada dels seixanta i l'augment del parc mòbil, la cosa va començar a canviar, ja que va entrar en vigor un nou codi de circulació que fins i tot contemplava la possibilitat de retirar temporal o definitivament el carnet de conduir de l'infractor.

Serà amb aquest canvi del Codi de Circulació, i les noves normes que contemplava, el motiu de que l'any 1961, concretament el 24 de setembre, Gobern Civil de Girona enviés una Circular a tots els alcaldes de la província, on incidia en els articles 144 a) 1 i 2 del nou codi de circulació, corresponents al «alumbrado ordinario de los carros y bicicletas» els quals deia eren causa, moltes vegades, de greus accidents. Per aquest motiu demanava que fossin revisats tots els carros i bicicletes del municipi.

Les noves normes deien que el carros: «llevarán al menos una luz que proyecte hacia adelante color blanco o amarillo, rojo hacia atras, iluminando al mismo tiempo la placa de matrícula». Ara bé si sobrepassava els 6 metres, aleshores hauria de dur dues llums, sempre al costat esquerra de la marxa, una de blanca al davant i una de vermella al darrera. I pel que feia a les bicicletes «llevarán por lo menos una luz blanca o amarilla en la delantera y otra roja en la trasera».

I evidentment un dels municipis on va arribar aquesta circular va ser el de Sant Miquel de Campmajor, que en aquell anys de 1961 tenia un cens de 653 habitants (d'ells 357 homes, dels quals 12 absents i 206 dones, de les quals 16 absents) i un parc mòbil compost de 50 vehicles a motor, distribuïts de la següent manera: 43 motos, 2 cotxes lleugers, 2 camionetes, 1 jeep, 1 furgoneta i 1 camió. Als que caldria afegir 139 carros i 132 bicicletes, segons reflecteix una Relacion nominal de propietarios de carros y bicicletas, feta el 15 de novembre. Una relació que tot i que està per nom de propietaris, cadascú d'ells correspon a una vivenda, o sigui que podríem dir que hi havia 97 «caps de familia», la majoria dels quals tenien ambdós tipus de vehicles, i que donaria el total de 271 vehicles que s'havien de revisar per tal de que complissin la nova normativa, ja que si no ho feien en un termini de vuit dies, un cop detectada la mateixa, podrien ser objecte de la pertinent sanció.

Sancions que en forma de notificació arribaven a l'ajuntament, el qual era l'encarregat de comunicar-ho al multat, que tenia que signar un duplicat de la notificació, la qual era retornava al «Negociado de Sanciones».

És d'aquesta manera que podem saber que aquell any de 1961 foren sancionats diversos veïns del municipi. Per infringir l'art. 32, Esteve Plana Collellmir, al qual se li va notificar el 25 d'octubre. Per l'art.84-c. Antoni Riera Devall (15 de novembre). Per l'art 144, Pere Corominas Juanola (17 d'octubre) i Josep Estarriola Casals i Esteve Estarriola Artigas (7 d'octubre de 1961). Per l'art. 149-c. de nou l'Esteve Plana Collellmir (4 de desembre). Per l'art. 227-d, Per Teixidor Batlle (10 d'octubre). Per l'art. 239-b, Josep Maria Gimferrer Garriga (23 d'octubre de 1961). Per l'art. 239-b, Joan Colomer Serra (23 d'octubre) i per últim també se li va notificar una sanció el 16 de gener a Jaume Tubert Masoliver, però sense que hi constés quin article havia infringit.

Bookmark and Share