Artículos - Historia local

LA CARRETERA DE GIRONA A OLOT

LA CARRETERA DE GIRONA A OLOT

Revista de Banyoles
núm.906, abril 2009

Si a començaments del segle XVIII hagéssim preguntat on era la carretera, ens hagessin adreçat al que avui en dia son el carrer de Girona i el de Sant Martirià, doncs aquest era el camí que seguia, al seu pas per Banyoles, la carretera que anava de Girona a Besalú.

En un document de 1242, s'esmenta el carrer de Girona com a carretera; uns anys mes tard, el 1279 i el 1295, surt com a carrer de Girona, i també en un document de l'any 1421. El fet es que per aquest carrer, des del segle XIII fins el 1852 hi passava la carretera que anava a Girona, tal com diu un manuscrit de 1295 on si refereix com la "strata publica". En el capbreu de l'Abat Vilalba (1573-1563), se l'anomena carrer del Portal de Girona. Per últim en un document de l'any 1581 rep el nom de carrer de Girona, una part de la carretera que estava fora dels murs de la Vila, fora del Portal de Girona, al que s'havia incorporat l'antic carrer que "se deya lo Carrer den Sauri".

Un cop travessada la Plaça Major, en direcció nord, trobem l'altra carretera, l'actual carrer de Sant Martirià, del qual trobem referències documentals des de l'any 1577, any en que agafa aquest nom una part de l'antiga carretera de Besalú que estava fora de la muralla, fora del Portal de Sant Martirià o de Besalú, ( i que es ve a afegir al primitiu carrer de Sant Martirià, l'actual carrer del Mercadal). Des de l'agost de 1936 i fins a finals de 1939 va rebre el nom de Carles Marx i Frederic Engels, en record d'aquests dos socialistes, fundadors dels marxisme. També en aquest carrer començava la carretera de Figueres i es per això que el tram des de la Figuera d'en Xó fins al final s'anomenava carrer de Figueres o carretera de Figueres. En la comissió municipal permanent del dia 4 de maig de 1950 se li va canviar el nom pel de Sant Martirià, perquè era el camí que portava al Puig de Sant Martirià.

L'any 1852, amb l'obertura de la nova carretera de Girona a Olot aquests dos carrers es convertiren en un vial mes de la ciutat i cediran protagonisme a l'actual Avinguda dels Països Catalans i al carrer de la Llibertat.

L'actual avinguda dels Països Catalans, nom aprovat en el ple municipal del dia 24 d'abril de 2006, es va començar a urbanitzar l'any 1891, però ja surt esmentat, l'any 1882, amb el nom que portava fins fa poc, el de carrer d'Àlvarez de Castro, en record d'aquest militar castellà nascut al Burgo de Osma el 1749 i que havia estat governador militar (1808) del Castell de Montjuïc de Barcelona, però que en ser obligat pel Capità General a rendir la fortalesa, fugí de Barcelona i s'uní a les forces que lluitaven contra els francesos. Nomenat governador militar (1809) de la plaça de Girona assumí la tasca de defensar-la fins el final, descartant qualsevol possibilitat de rendició. Morí el 22 de gener de 1810 al castell de Sant Ferran de Figueres.

En el mateix ple municipal que l'anterior es va aprovar el nom de l'altra tros de carretera, el del carrer de la Llibertat, un carrer urbanitzat a partir de 1852, i que l'any 1855 rebia el nom de "Carretera nova de Girona en direcció a Besalú". El 1861, durant el regnat d'Isabel II, portà el nom del seu fill, el de Príncep Alfons; a partir del setembre de 1868 i fins a començaments de 1876, en temps del Sexenni Democràtic, es va anomenar de la Llibertat. El 1876, coincidint amb la Restauració Monàrquica i amb la Dictadura de Primo de Rivera, es va canviar pel d'Alfons XII en motiu d'haver assolit el tro l'any anterior. L'any 1932 amb l'arribada de la Segona República i fins el final de la Guerra Civil, portà el nom de President Macià, nom que va estar substituint aleshores pel d'Alfons XII.

Bookmark and Share