Artículos - Historia local

UN CARRER AMB TRES NOMS

UN CARRER AMB TRES NOMS

Revista de Banyoles
núm.914, desembre 2009, p.25

Normalment, si mes no a casa nostra, el normal es que un carrer tingui el mateix nom, tant al començament com al final, però com tot, sempre hi ha allò que es diu "l'excepció que confirma la regla. Doncs be, per no ser menys, nosaltres també en tenim alguns d'aquests, i un d'ells es el carrer de les Rotes, que en travessar la carretera agafa el nom de carrer de Mossèn Sala i una mica mes avall, desprès del carrer de Sant Martirià, es passa a nomenar carrer del Molí del Canyer. I be, i si encara filem mes prim, podríem dir que fins i tot en te quatre de noms, per que si algú que anés caminant per aquest carrer en direcció a l'estany mirés el retol del carrer un cop travessat el de la Sardana, veuria que aquell tros, tot i que desprès es perllonga al llarg de l'estany, es diu Passeig de Lluís Maria Vidal.

Però be, deixem aquest darrer de banda, ja que seria rebuscar-ho massa i fixem-nos en els tres primers:

Carrer de les Rotes
Es el mes llarg dels tres trams, va des del carrer de la Sardana fins el carrer de la Llibertat, i també el mes antic, doncs està documentat des de l'any 1877, tot i que, l'any 1279, ja s'esmenta la Feixa de ses Rotes, unes terres de poc profit, que a finals del segle XIX arribaven fins a l'actual carre de Sant Martirià i fou en aquesta època, a mitjans de la dècada dels setanta d'aquest segle, que l'hisendat Jaume Brugada i Campderich va cedir a diferents particulars, en emfiteusi - es a dir a canvi d'un pagament anual per un període de temps predeterminat - peces de terra en el lloc anomenat de "les Rotes", que eren del mas Teixidor. per a edificar-hi cases, de manera que l'any 1891 ja es va allargar fins a l'estany.

Carrer de Mossèn Sala.
Correspon al tram entremig, situat entre el carrer de la Llibertat i el carrer de Sant Martirià, i es el mes nou dels tres. El seu nom va ser aprovat en el ple municipal de 18 de maig de 1967, en record del que fora director de la Casa Missió de Banyoles, Francesc Sala i Plana. Nascut a Cabanellas l'any 1880, va ser destinat a Banyoles l'any 1906. L'any 1917 amb motiu de celebrar-se al Monestir una Setmana Litúrgica, un fet força important, sobre tot a nivell musical, es de recordar a Mn. Sala dirigint, juntament amb Maür Sablayrolles, unes memorables interpretacions gregorianes, amb les veus de més de dos-cents prestes. Tres anys desprès va tenint un paper molt destacat en motiu de l'edificació de la capella de la Sagrada Família, a la plaça de les Rodes. Va ser consiliari de l'Adoració Nocturna i dels Terciaris franciscans i l'any 1965 va ser nomenat prelat domèstic de la Santa Seu. Va morir a Banyoles el 1967.

Carrer del Molí del Canyer.
Es el darrer tram, entre el carrer de Sant Martirià i el carrer de la Creu del Terme, i rep aquest nom per que era part d'un antic camí que portava al Molí del Canyer, un molí industrial documentat el segle XIX on hi havia fins fa poc la fabrica de Can Castanyer. L'any 1933 es va prolongar fins a connectar-lo amb el carrer de Sant Martirià i uns anys desprès, el 1945, ja hi trobem persones empadronades.

Bookmark and Share