Artículos - Biografias

ANTONI PERPIÑÀ PIBERNAT, UN BANYOLÍ A CUBA

ANTONI PERPIÑÀ PIBERNAT, UN BANYOLÍ A CUBA

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.209, maig 2017, p.60.

Fill de Llorenç Perpiñà Llobet i de Victòria Pibernat, de Sant Jordi Dasvalls, l'Antoni va néixer a Banyoles el 10 de febrer de l'any 1830, essent el sisè d'un nombrosa família d’industrials, molt arrelada a Banyoles, formada per Climent, Manuel, Isabel, Benet, Maria, Antoni, Josep, Joaquim, Dolors, Joan, Ferran, Pau i Mateu. D'ells, en Pau i l'Antoni varen vestir l'habit dels escolapis, i en Joan que també va fer carrera eclesiàstica, va ser catedràtic interí de psicologia, lògica i ètica i retòrica, i poètica a l'Institut de Santiago de Cuba, i més tard arribà a ésser arquebisbe de Puerto Rico. Per la seva banda en Climent fou regidor de Banyoles diverses vegades, en Manuel en fou el batlle d'aigües l'any 1869, i en Benet, per raons del negoci, es traslladà a viure a Barcelona, fou qui va cedir els terrenys per edificar la plaça que avui dia porta el cognom de la família.

L'Antoni, com ja ha quedat dit, entrà a formar part de l'ordre dels Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies, més coneguts com escolapis, va vestir l'habit d'aquesta congregació al col·legi de Sant Antoni Abat de Barcelona a primers de setembre de 1850. Dos anys més tard, el 12 de setembre de 1852 va fer els vots a Sabadell, essent ordenat prevere el 27 de maig de 1856 a Barcelona, ciutat on exercí de mestre durant un any, fins que marxà cap a la illa caribenya de Cuba, on arribà el 24 de desembre de 1858 a bord del vapor «Pájaro del Océano», juntament als pares Joaquim Parera i Ramon Antiga, essent destinat a Puerto-Principe, a la que a partir de 1878 seria la província de Camagüey, nom aquest darrer que a partir de l'any 1898 agafarà també la ciutat arrel de la independència d'Espanya, i on va dirigir diverses escoles, tant oficials com públiques i on va adquirir fama de ser un bon professor de cal·ligrafia, lectura, gramàtica i aritmètica.

El 1867 va retornar a Catalunya, essent nomenat preceptor dels alumnes externs de l'escola superior de Lectors de Barcelona, fins l'any 1887 en que primer el trobem de prefecte a l'escola que l'orde tenia a Calella i més tard a la d'Olot on exercirà de vice-rector i prefecte de les escoles pies d'aquesta població.

Poc desprès d'arribar a Olot, l'any 1889 va publicar El Camagüey. Viajes pintorescos por el interior de Cuba y por sus costas, con descripciones del país. Obra literaria, á la par que moral y religiosa; sumamente útil a la juventud, é interesante para todos lo amantes de la reina de las Antillas. Un llibre que no tant sols és un llibre de viatges, sinó com diu el crític Jaume Fàbrega en el seu llibre El gust d'un poble (2002), és un llibre en el que «[...] hi ha la descripció de nombroses primeres matèries: hortalisses com els tubercles de l’ illa —iuca, malanga, nyame— fruites com el plàtan, pinya tropical, coco, mamey, tamarinde, guaiaba, anon, mango, passant pels peixos de riu i de mar, animals comestibles autòctons i productes i plats —casabe, guarapo, funche [...]».

Es pot considerar que va ser amic de Mossèn Cinto Verdaguer, amb qui va coincidir diverses vegades, ja que la seva estada a la illa caribenya coincideix pràcticament amb els nous viatges que el poeta va fer per la ruta de les Antilles, com a capellà de vaixell, als vapors de la Companyia Transatlàntica.

Va morir a Calella l'any 1912, població a la que havia estat traslladat, des de la capital garrotxina, aquell mateix any.

Bookmark and Share