Artículos - Biografias

JOAN AMETLLER PORTELLA, UN MESTRE BANYOLÍ A VENEÇUELA

JOAN AMETLLER PORTELLA, UN MESTRE BANYOLÍ A VENEÇUELA

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.195, març 2016, p.51

En Joan va néixer el 7 de gener de 1908, al carrer de les Rotes 31 de Banyoles i era el cinquè fill del matrimoni format per Josep Ametller Guday, del Mas Fam, i Teresa Portella Bosch, de Serinyà. De jove va a l'escola de la vila, amb els professors a Francesc Estartús Prat, Mateo Coll Juncà i Maurici Gelabert Feliu. A l'edat de 14 anys, per intercessió del que fora president de la Casa Missió de Banyoles, mossèn Francesc Sala Plana, va anar a estudiar a l'Escola Normal de Premià de Mar.

Acabats els seus estudis, l'any 1926 va marxar cap a Marsella, on va embarcar amb destí a la ciutat veneçolana de Caracas, on el 31 de maig de 1941 es va casar amb Noemi Mattey.

En un primer moment, en Joan va entrar de professor al Col·legi dels Germans de La Salle de Caracas, passant després a impartir classes de filosofia i lletres a l'escola militar d'aquesta mateixa ciutat. A la capital veneçolana va ser el propietari dels col·legis «Cecilio Acosta», primer, i més tard del «Doctor José Nuñez Ponte». Així mateix va treballar al col·legi Lasalle de Barquisimeto fins que es va traslladar a viure a l'estat de Miranda, on des de l'any 1959 va començar a participar en la revista Alerta que es publicava a Cúa, i que a partir del 1961 quan se'n va fer càrrec, va canviar el seu nom per Alerta! Mirangino.

Va morir a Los Teques, capital de l'estat de Miranda l'any 1973.

Al llarg de la seva vida com a pedagog va publicar diversos llibres: Cartas de un padre a la hija, Pedagogia Familiar, Niko y Carmelina i possiblement Una analfabeta sabia (que si més no quan l'any 1969 va venir a Banyoles, en una entrevista concedida a Horizontes que es va publicar l'any 1973, va dir que la tenia pendent d'editar).

Cal a dir que la seva obra Pedagogía Familiar (Madrid, Impresiones Juan Bravo, 1968), ha estat força criticada per certs sectors dient que Ametller es «uno de los escritores que en las puertas de la democracia aún escribía sobre la inferioridad mental y biológica de las mujeres». I veritat no falta en aquesta afirmació, doncs aquesta obra, que va ser publicada el mateix any que a París, el mes de maig, es produïa la revolta d'estudiants, i un any abans que a Woodstock mig milió de joves es concentressin sota el lema de «Pau i amor», Ametller escrivia textos com aquests: «A las hembras hay que cuidarlas [...] no empantalonarlas, no permitir que jueguen al estilo varón, ni juegos propios de varones [...] reprimir todo gesto, todo ademán, toda actitud propia del hombre, no tolerarle malas crianzas, como responder varonilmente o con altivez a una reprimenda o advertencia dada. Darle a conocer que esa actitud desdice de toda hembra o niña auténticamente femenina [...] Y así como al varón se le debe impedir el que barra, el que juegue con muñecas, el que friegue, el que corte o cosa, el que gesticule o actúe como mujer; de la misma manera, hay que impedir que la niña o señorita transporte potes, haga mudanzas, mueva pesos en el interior o fuera de la casa, e incluso impedir con todo el rigor posible que se imponga o pretenda dominar al niño varón, así sea él inferior en edad [...] debe evitar también toda hembra juegos con trenes, torres, rompecabezas, juguetes de tipo eléctrico y todo aquel juego o diversión propio exclusivamente de varones. Nunca insistiremos lo suficiente en esto: ni cortes de guerra, ni pantalones, ni cigarrillos».

Bookmark and Share