Artículos - Biografias

L'ADVOCAT I POLÍTIC, LLUÍS PUIG DE LA BELLACASA

L

Els Colors del Pla de l´Estany
núm.226, octubre 2017, p.76

Membre d’una família tradicionalment arrelada a Banyoles, Lluís Puig de la Bellacasa era fill de Josep Puig de la Bellacasa i de Fonolleras (1826-1891) i Anna Deu i Majuelo. Va néixer a Barcelona el 1866, on es va casar amb Carme Bartrina Soler, va estudiar a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar en dret, entrant a treballar com a passant de Francesc Cambó i en el despatx de Ramon d'Abadal i Calderó. Va ingressar a les Joventuts de la Lliga Regionalista, de les que en fou president, i més tard secretari (1933) i subsecretari de la Lliga Catalana (1933). Així mateix va ser membre de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.

El 1916 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona i el 1921 fou un dels promotors de la creació de la companyia d'autobusos CGA (Compañia General de Autobuses) la primera gran empresa d'autobusos que va implantar un xarxa urbana a Barcelona, de la que en va ser vocal del Consell d'Administració (1922) i secretari (1924).

Elegit diputat pel districte de Torroella de Montgrí, a les eleccions generals espanyoles del 19 de febrer de 1920, per la legislatura 1921-1922, no va arribar a acabar la legislatura (va plegar el 15 de febrer de 1921) essent substituït pel conservador Julio Fournier Cuadros. A Banyoles el juliol de 1921 se li va fer un homenatge, recolzat pel Centre Nacionalista, l'Ateneo Bañolense Republicà), el Centre Republicà Federal i el Foment de Cultura i Sport, en desgreuge per haver estat desposseït de l'acta de diputat.

L'any 1928 va morir la seva esposa.

Va formar part de la direcció de la refundada Lliga Catalana, amb la que fou elegit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de l'11 de novembre de 1933 per la legislatura 1933-1935. L'any següent, a les eleccions generals espanyoles del 16 de febrer de 1936 per la mateixa circumscripció de Barcelona pel Front Català d'Ordre, fou escollit novament diputat per la legislatura 1936-1939.

Entre el 22 i el 27 d'octubre de 1936, juntament amb el Consell de Govern de la Lliga, va signar el manifest de suport als revoltats. Així mateix va ser un dels 128 catalans, representants d'àmbits professionals, eclesiàstics, polítics, científics, culturals i econòmic, que a finals d'octubre d'aquell any van enviar una carta al general Francisco Franco queixant-se de l'actuació dels que en aquells moments ostentaven el govern de la Generalitat de Catalunya, i de fet, des de que va esclatar la Guerra Civil ja va veure amenaçada la seva vida per escamots de la FAI, aconseguint marxar a França, gràcies al conseller de governació de la Generalitat, Josep Maria Espanya i Sirat, el qual en aquells primers mesos facilità la fugida de nombrosos perseguits pels incontrolats anarquistes, raó per la qual també fou amenaçat i hagué d'exiliar-se, a finals del 1936, a França.

Pel que fa en Lluís Puig de la Bellacasa, després de viatjar per Itàlia (Gènova), Suïssa i Bèlgica, tornà a Espanya i s'establí a Pamplona i Hondarribia. Acabada la guerra va tornar a Barcelona retirant-se de la vida política i on va morir l'any 1960.

La seva relació amb Banyoles es remunta als seus avantpassats, propietaris de l'actual seu del Consell Comarcal del Pla de l'Estany. En Lluís Puig de la Bellacasa, que venia a passar temporades a la seva casa del carrer Nou i a veure els seus masovers, té un carrer dedicat a Banyoles, prop del mas i terres de la que era casa pairal de Can Puig de la Bellacasa.

Bookmark and Share