Artículos - Biografias

RAMON DE SAVARRÉS (DE FONTCOBERTA), ABAT DE RIPOLL

RAMON DE SAVARRÉS (DE FONTCOBERTA), ABAT DE RIPOLL

Els Colors del Pla de l'Estany
núm. 132, desembre de 2010. p.54

Ramon de Savarrés, Savarés o de La Farrés, com també se l'esmenta, va nàixer en la casa senyorial dels la Farrés (Torre Borrella) de Fontcoberta, dins el primer quart del segle XIV. Vers l'any 1343 estudià dret a Avinyó, aleshores una notable universitat i residència papal. Anys més tard, fou nomenat paborde de Palau, càrrec que exercí entre 1350 i 1356. Cal a dir que al lloc de Palau, situat al nord del terme municipal de Gurb (Osona) i propietat de Santa Maria de Ripoll, s'havia creat des del 1090 una pabordia - que eren càrrecs administratius en mans de monjos o rectors de la seva confiança que administraven un ampli lot de terres i béns, sempre amb l'ajuda de batlles nomenats per l'abat de Ripoll i estratègicament situats en diferents punts dels seus dominis - amb residència del paborde i on podien acollir als monjos quan anaven camí de Vic, pel camí Ral que que anava de Puigcerdà a Barcelona. El 1353, quan en Ramon n'era el paborde, es produí una revolta a la zona a conseqüència de la qual l'edifici fou incendiat i els pabordes hagueren de refugiar-se a Ripoll.

A començaments de l'any 1362, el aleshores abat de Santa Maria de Ripoll - i a la vegada prior de Montserrat - Jaume de Viver, renunciarà a l'abadiat, i en Ramon de Savarrés el substituirà en el càrrec, essent nomenat personalment pel Papa Inocenci VI. A partir d'aquest moment en alguns escrits se l'esmenta com a Raymundo Quarto, de sobrenom de Sabarisio o Savaresio, fent referència a que fou el quart Ramon en la història de l'abadia de Ripoll. Els tres anteriors foren Ramon de Berga (1172-1205), Ramon Desbac o de Bac (1217-1234) i Ramon de Vilaragut (1280-1310).

Fou un gran defensor dels drets del monestir de Santa Maria de Ripoll, sobre la vila d'Olot, que en aquells anys n'era una pabordia d'aquell, arrel d'una donació feta pels Comtes de Besalú.

De la seva època com a abat existeix un inventari, obra de Rubió i Lluch, de 112 llibres que van pertànyer a Ramon de Savarrés i que havien estat intervinguts pel col·lector reial segurament per respondre de quantitats degudes al rei Pere el Cerimoniós. A precs del monestir, el qual li havia manifestat que els manuscrits li eren necessaris, el rei manà al col·lector que els tornés a Ripoll per l'estima que tenia al lloc "crin quo tot illustrium maiorum nostrorum corpora requiescunb". No hem d'oblidar que per aquella mateixa data el monarca es preocupava de la construcció de la llibreria de Poblet. D'entre aquests llibres, curiosament hi ha un petit nucli de còdexs que van ésser propietat del jurista Ramon Vinader, ardiaca de Vic, mort el 1351, i que no se sap per quin mecanisme van acabar a la biblioteca de l'abat Savarrés, tot i que si que se sap que en morir Ramon Vinader, el que n'era el seu fill i hereu, Joan de Torres, els empenyorà i passaren a mans de la seva neboda i del seu marit, el jurista Jaume de Vallseca.

Va morir a Ripoll, essent-ne abat, el 10 de setembre de 1380.

Bookmark and Share