Artículos - Clubes y entidades

EL CAMP DE FUTBOL VELL

EL CAMP DE FUTBOL VELL

Revista de Banyoles
núm.998, desembre 2016, pp.18-19.

L'any 1943 l'Ajuntament de Banyoles va cedir part del pati de les escoles municipals, per tal de que s'hi bastís un camp de futbol, aquest camp es va conèixer amb el nom de camp de l'Hort dels Servites. Però els èxits assolits pel Club Deportivo Bañolas al llarg dels anys cinquanta del passat segle, que el va dur primer a pujar a la categoria de primera regional A, i l'any següent, el 1956, a la tercera divisió nacional, va fer que la junta directiva del club es comencés a plantejar la necessitat de tenir un camp de futbol amb unes condicions adequades a l'alçada de l'equip, d'aquí que demanessin a l'Ajuntament banyolí la construcció d'un nou terreny de joc.

Fou així com les mirades del consistori es varen fixar en uns terrenys situats en un antic lloc de pedreres, que hi havia al final del carrer de Colom, a tocar del carrer del Nord (actual carrer del Canat). Aquests terrenys, juntament amb la casa coneguda com can Quim del Rec, havien passat per diferents mans. L'any 1861 el seu propietari era del prevere Joan Fornells Obrador, que va ser professor de gramàtica del Pare Butinyà. El 1893 la casa, el pati i l'era per batre estaven a nom de Pere Torrent Marca, hereu de l'anterior, que ho va vendre aquell any a Maria Àngela Romaní, fins que el 1957 estava en mans de les germanes Teresa i Àngela Hostench Butiñá, hereves de Francesc Hostench Romaní. Amb aquestes germanes va negociar el consistori, per tal d'adquirir els 11.680m² que tenia la finca i que en mesures de l'època equivalien a «1 hectarea, 20 areas y 12 centiareas, o lo que es lo mismo 5 vesanas, 442 canas cuadradas»; i que es distribuïen de la següent manera: «5 vesanas 330 canas de terreno de cultivo y cantera, 48 canas la casa, 52 canas la era y 12 canas el patio». En total, els terrenys ?que estaven a tocar de la nomenada «Horta Tancada», propietat de Pilar Viñas Comas, que havia edificat a començaments dels anys cinquanta la que més tard es coneixeria com Casa Castañer? incloïen «un trozo de tierra parte cultivo de regadio, parte cultivo de secano y en pequeña parte cantera llamada "Horta Fonda" y tambien "Las Pedreras" junto con una casa señalada con el número 32». La casa, can Quim del Rec, estava formada per planta baixa, «piso y azotea, con su era de trillar y patios anexos situada en el paraje llamado Canat».

El terrenys, en els que es pretenia construir el nou equipament esportiu, «estan situados unos dos metros mas bajos que la calle Norte y una senda que los circula. Tienen capacidad suficiente para construir en los mismos un campo de futbol y otros deportes. Construyendo la cerca en la calle Norte, quedan practicamente aislados, puesto que la senda que bordea el Rec Major, no es pública».

Va ser una transacció força ràpida, de manera que el 4 d'abril de 1957 es signava, entre les propietàries i l'Ajuntament de la ciutat, el pertinent document per «comprar la finca "Horta Fonda" ofrecida por las Hermanas Teresa y Angela Hostench para destinarla a campo municipal de deporte».

Un cop els terrenys en poder municipal es va encarregar del projecte l'arquitecte Francesc Figueras de Ameller, que el juliol d'aquell mateix any ja signava un avantprojecte que constava de quatre equipaments: un camp de futbol que «se ha orientado de manera que el eje pricipal siga sensiblemente la diección Norte-Sur, orientación recomendada en todos los tratados, que tiene por objeto evitar el deslumbramiento de las porterias» tenia unes mides de 100m x 65m i una graderia «capaz para 3.000 espectadores sentados».

un camp de basquet, de 16 x 29 metres, «su pista será hormigonada, en la parte E, en un recodo que queda entre el terreno de juego y la acequia» que també podria servir com a pista de patinatge i camp de tenis. i el que seria la zona de serveis, que estava previst ubicar a can Quim del Rec: «así sus bajos, ademas de la entrada y de un bar, estarian destinados a vestidores y duchas. En el piso se situarian las dependencias administrativas y tambien quedaria una vasta sala capaz para mesas de ping pong. En los altillos la vivienda para el conserje o vigilante».

i encara preveia un quart equipament: «otra obra que podrá realizarse facilmente seria la construcción de una pequeña piscina, alimentada con aguas del Rec Major que en aquel sitio son muy limpias»» En cas de dur-se a terme, diu que amb «La realización de las presentes obras haria que nuestra ciudad contara con un centre de cultura física de primera categoria». I acaba fent una recomanació, en el sentit que creu que aquestes obres han d'anar acompanyades d'una comunicació directa «entre las calles Colon y Rotas».

Les obres no varen tardar molt en ser aprovades, ja que el diari Los Sitios del 28 de juny de 1958, es feia ressò de l'obra acabada «Terreno magnificamente cuidado, con hierba y medidas maximas, con la necesaria distáncia hasta las vallas y con amplio espacio paro los espectadores, que dispondran así de comodidad y visualidad», i anunciava per al dia següent, diumenge, la seva inauguració amb un partit amistós entre el C.D.Bañolas i el Gerona C.F.

Bookmark and Share