Artículos - Clubes y entidades

LA HISTÒRIA DEL CLUB NATACIÓ BANYOLES A TRAVÉS DE LES SECCIONS ESPORTIVES

LA HISTÒRIA DEL CLUB NATACIÓ BANYOLES A TRAVÉS DE LES SECCIONS ESPORTIVES

Revista del Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.37, desembre 2009, pp.8-11

Tot i que el concepte de secció, tal i com el coneixem avui en dia es relativament modern, pel present article donarem per suposat que, qualsevol esport dut a terme en el si del Club, durant un cert temps, i que va comptar amb un equip, mes o menys estable, un entrenador i un coordinador, es podria considerar secció esportiva del Club. D'aquesta manera podrem parlar dels esports que tots tenim presents actualment, però també ho podrem fer d'altres com el futbol, la gimnàstica o el handbol.

Natació i Waterpolo
La història del Club Natació Banyoles va estretament lligada a la història del seu esport mes antic: la natació. Aquest era un esport que a començaments dels anys vint va experimentar un gran creixement arreu del món, sobretot després dels triomfs aconseguits per l'equip olímpic americà l'any 1924 a París. Fou precisament aquest any que durant les festes de la Mare de Déu d'agost, l'Ajuntament, amb la col·laboració d'un grup de socis del C. N. Barcelona, organitzà un festival de natació a l'estany. L'interès que despertà entre el públic, afegit a que un grup de joves banyolins, estudiants a Barcelona, en fossin practicants d'aquest esport, tant a l'estany com al C.N.Barcelona, del que s'havien fet socis, els portà a plantejar-se el crear un club de natació a Banyoles. Fou així com, aprofitant les vacances de Nadal, el 30 de desembre de 1925, s'aprovaren els estatuts de Club Natació Banyoles, que havien estat redactats el mes setembre i autoritzats pel governador civil el 20 d'octubre del mateix any.
L'any següent, amb gran tenacitat i l'esforç, el 22 d'agost s'organitzaren els primer festivals de natació del Club, per la qual cosa ells mateixos construïren una piscina a l'estany, consistent en dues plataformes unides entre si per files de sureres. I aprofitant que, de forma paral·lela, també el waterpolo havia anat guanyant adeptes també es construí el primer camp de waterpolo.
Des de llavors, i sense interrupció (tret dels anys en que va estar tancat el Club) la secció de natació i waterpolo, la qual sempre ha estat molt lligada a la primera ja que els mateixos nedadors, acabada la competició o els entrenaments, eren els que formaven l'equip), han estant sempre presents en la història del Club.

Futbol
Efímera fou la presència d'aquest esport dins el Club, però no el seu record, ja que les disputes sorgides entre els practicants d'aquest esport i el nedadors fou la causa principal que el Club tanqués les seves portes l'any 1934 i no les tornes a obrir fins l'any 1944 amb motiu d'organitzar la primera travessia a l'estany.
La proposta va néixer arrel d'un socis que ho proposaren a l'assemblea celebrada el 15 de novembre de 1927. Aquesta fou acceptada i desprès dels pertinents tràmits, com el lloguer d'un camp on poder jugar, el 30 de maig de 1928 sol·licitava l'ingrés a la federació catalana de Futbol (al mateix moment que ho feia a la de natació) i inaugurant-se el camp de futbol el 17 de juny del mateix anys.
Però com ja he dit, greus incidents sorgits entre les dues seccions esportives, problemes que passaven per compatibilitzar els horaris d'entrenaments, criteris d'utilització dels espais, diferències de dotació pressupostària ... van provocar moltes friccions entre els socis del club, de manera que en l'assemblea de 22 de desembre de 1929 es va decidir eliminar aquesta secció.
Però tot i el poc temps el mal ja estava fet i tots i els esforços per tirar endavant el Club foren en va i el 22 de juliol de 1934 es procedia a la dissolució de la societat.

Basquet
L'any 1954 s'estrenà també una secció de bàsquet que es mantindria al Club durant cinc anys. Tot va començar quan un grup de jugadors del que llavors es coneixia com a "baloncesto" i que eren socis del Club,van demanar formar una secció pròpia per les dificultats de constituir-se com a entitat independent. Aquell equip tenia unes porteries mòbils al carrer de la Canal i una de les particularitats que oferia eren els partits nocturns que normalment els dissabtes d'estiu es disputaven a la plaça Major.

Rem
Tot i que amb mes o menys assiduïtat, des de 1883 es venien duent a terme proves de rem a l'estany, l'impuls final no vindrà donat fins a la dècada dels cinquanta del passat segle, quan un grup de joves de la ciutat, possiblement animats pels reso del campionat estatal que s'havia dut a terme l'any 1947, la presencia dels esportistes del Club de Rem Ruber que a començaments dels cinquanta, a la Caseta de Fusta, es preparaven per anar a les Olimpíades de Helsinki, i la constant presència dels remers del GEiEG que venien a entrenar a l'estany, afegit al fet que la FER decidís organitzar dos campionats estatals, va fer que el Club, l'estiu de 1958, anunciés la creació de la nova secció.

Esquí nàutic
L'any 1957, els directius del Club de l'època es varen desplaçar a Arenys de Mar, per tal seguir el campionat d'Europa d'esquí nàutic. Meravellats de l'espectacle, i aprofitant que a finals de juny de 1958 es duien a terme els campionats d'Espanya de Rem, varen organitzar una exhibició d'aquest esport. L'èxit fou tal, tant pels participants com pel públic que assistí a l'espectacle, que a finals d'any s'hi celebrà el Gran Premi de Catalunya. Naixia així una nova secció, una secció que va estar en actiu fins l'any 1992, en que el nou Reglament d'Usos de l'Estany, prohibí expressament la pràctica d'aquest esport.

Motonàutica
Paral·lelament al naixement de la secció d'esquí nàutic, naixia la secció de motonàutica, quan amb motiu de celebrar-se el Gran Premi de Catalunya d'Esquí Nàutic, també es va dur a terme el Campionat d'Espanya d'out-boards. La seva vida fou una mica mes curta que l'anterior, ja que l'any 1984 el Reglament d'Usos i Activitats de l'Estany prohibí la pràctica de la motonàutica per la qual cosa es va deixar de practicar aquest esport a l'estany.

Gimnàstica
La gimnàstica va començar a practicar-se al club quan encara no hi havia gimnàs ni aparells, motiu pel qual es veien obligats a penjar les anelles del dos arbres que hi havia a la platja del Club. Entre 1955 i 1958, els joves afeccionats practicaven a l'aire lliure amb molta voluntat i sense el material reglamentari, cosa que va fer que a partir d'aquell any la directiva del Club invertís en la compra de material, donant forma així a la nova secció. El fet de que el que n'era, podríem dir el seu màxim impulsor, marxés a estudiar a Barcelona d'una banda, l'esforç que requeria la gimnàstica de competició i les dificultats per compaginar amb els remers els horaris d'utilització del gimnàs i la manca d'espais adequats, va fer que poc a poc aquesta secció s'anés esvaint i a finals dels anys seixanta acabés per desaparèixer.

Atletisme
Des de que l'any 1961 se celebrà el "I Cross del Lago de Bañolas" i durant tota la primera meitat dels anys seixanta, a secció d'atletisme del Club es va mostrar molt activa i participà en nombroses curses, però, la manca d'instal·lacions adequades i les dificultats per entrenar van provocar que no es produís un veritable relleu d'esportistes i la secció va anar deaparareixent, fins fer-ho definitivament a començaments dels anys setanta. Arribats als anys noranta, concretament l'any 1994,es va impulsar de nou, després de que un grup d'atletes decidís coordinar-se i preparar les proves de manera conjunta.

Handbol
Tot va començar quan l'equip de basquet femení de Banyoles, que des dels anys cuaranta lluitava, any rera any, per la supremacia provincial, es va trobar que l'estament arbitral afavorien normalment al seu gran rival, el Bordils. Al final, la gota que va fer vessar el got, fou la suspensió d'un partit guanyat per les banyolines. A partir d'aquí els fets es van encadenar i en un reacció força inusual en el mon de l'esport en equip, totes les jugadores en ple es va passar del "baloncesto" al "balonmano". En un primer moment van estar sota el paraigües de la Sección Femenina d'Educación y Descanso, però poc temps desprès, el Club Natació Banyoles els oferí unes instal·lacions on poder entrenar i un tècnic que per preparar-les. Un any desprès, es creava la secció de "Balonmano" del Club Natació Banyoles.
Tot i que van tenir una vida força efímera en el si del club, en el temps que van competir sota els seus colors, van demostrar un bon nivell, sent el millor club gironí del moment.

Piragüisme
Tot i que l'any 1945 es va dur a terme a l'estany el Primer Campeonato Provincial de Piraguismo, no va deixar de ser un fet aïllat, doncs tindrien que passar mes de vint anys, concretament fins l'any 1967 per que es tornessin a organitzar un altres campionats de piragüisme, aquest cop el Campionat d'Espanya. Tot i la no presencià d'esportistes locals, aquesta prova va esperonar al aleshores entrenador de natació i waterpolo, a crear un equip de piragüisme amb nedadores de l'equip femení de natació. Tot i que l'any següent es duge a terme un Campionat d'Espanya on l'equip local assolí un segon lloc, la continuïtat de la secció va anar marcada a la de l'entrenador, de manera que quan aquest deixà el Club, a finals dels anys seixanta, la secció de piragüisme desaparegué, fins l'any 1987 en que un grup de socis amants d'aquest esport la reactiva de nou.

Salvament i Socorrisme
El mateix entrenador de natació que potencià l'equip de piragüisme, creà a mitjans dels anys seixanta un equip de Salvament i Socorrisme que formà part de l'equip provincial que viatjà arreu de l'Estat i fins i tot a l'estranger. Era una activitat mes relaxada que la natació i entre les proves que havien de fer els practicants, hi havia les d'arrossegar un maniquí amb un vestit un pèl incòmode, llançar un salvavides i superar una sèrie d'obstacles dins de l'aigua. Però tal i com va passar amb la secció de piragüisme la seva vida va estar lligada a la presència de l'entrenador de natació al Club, desapareixent a finals dels anys seixanta, però de la mateixa manera que aquella, a les acaballes del passat segle, concretament l'any 1997 es va tornar a posar en marxa, aconseguint en menys de dos anys situar el Club entre els millors de l'Estat espanyol.

Windsurf
Aquest esport nascut a les costes de Havaii als voltants de 1976, arribà a Banyoles dos anys mes tard. L'any 1980 es crea la secció de windsurf del club i posteriorment una escola que funcionà durant l'estiu, i que tenia per nom "Drac Màgic". L'any 1992, al igual que l'esquí nàutic, va deixar de practicar-se arrel del nou Reglament d'Usos de l'Estany.

Triatló
Arrel de l'èxit assolit l'any 1986 amb l'organització del primer triatló de Banyoles, i tot i que els triatletes del Club prengueren part en diferents proves arreu de l'Estat, no serà fins l'any 1989 que es crearà aquesta secció, que combinava l'atletisme, amb la natació i el ciclisme. Desprès amb el pas dels anys es va anar esvaint, fins que darrerament, fa un parell d'anys ha tornat a agafar força i es un dels vuit esports que actualment es practiquen al Club Natació Banyoles.

Caiac-Polo
Es la secció mes jove del Club. Creada l'any 1998 per un grup sènior de palistes i com a una alternativa al piragüisme tradicional, i en la que els esportistes tenen que aconseguir introduir una pilota en una cistella, defensada per l'equip rival. Realment es una modalitat esportiva de gran contacte físic que exigeix un gran esforç i que per això el fa molt vistós.

Bookmark and Share