Artículos - Costumbres y tradiciones

EL BALANCÍ

EL BALANCÍ

L'Agenda
núm.70, maig 2018, pp.68-69.

Pocs elements hi haurà com el balancí, en que tant sols esmentar-los ens porti a sentiments de placidesa, descans, maduresa, serenitat, tranquil·litat ... I possiblement per això sigui un element present en molts poemes, pintures, fotografies, etc.

I de fet és un moble ben senzill, ja que no deixa de ser una cadira amb els peus units a unes làmines inferiors corbades, les quals permetent a la persona balançar-se endavant i endarere.

Però com dèiem, són moltes les persones que aquesta sensació de balanceig els fa experimentar una sensació de relaxació. A més, el balancí és confortable perquè el seient es posa automàticament en una posició en la qual el centre de gravetat de la persona està alineat als punts de contacte, la qual cosa permet de limitar els esforços musculars de moviment del cos.

Però aquesta sensació de pau, fa que també sigui un element associat a la vellesa i si no fixem-nos en el text de diversos poemes: «Y la mecedora oscilará, bajo el empuje de mi vejez», o bé «La mecedora de la abuela acunó mis años de infancia» i encara un darrer «Cuando ya no estés conmigo, anciana amiga mía, tu mecedora estará quieta y vacía».

A mi em ve al cap la imatge dels meus avis, cadascú assegut en el seu balancí, mentre m'anaven explicant històries de la seva juventud tal i com diu el poema «yo solo quiero oír leyendas mientras se mece ¡la mecedora!».

I si parlem de llegendes, llegenda és el seu origen ja que si bé el balancí hauria estat inventat per Benjamin Franklin, cap nota de la seva biografia ho acredita i el seu origen caldria buscar-lo a Anglaterra dins del primer quart de segle XVIII, tot i que no serà fins el XIX que el balancí començarà a ser fabricat per les empreses de mobiliari, sobretot el taller de Duncan Phyfe, pioner en els mobles d'estil Imperi a Nova York. Un fet aquest que converteix aquesta cadira en un moble universal, i en podem trobar a banda d'Europa, a l'Amèrica llatina, a Filipines, a la Índia i en alguns països africans. I tot i que la gran majoria estan fets de fusta, també n'existeixen de vímet i fins i tot de plàstic. I si bé, com diem, és un moble universal, universal és també el fet de que pocs joves veiem asseguts en un balancí.

Un gran amant del balancí va ser el president americà John F. Kennedy, i de fet són moltes les fotografies on se'l veu assegut en un d'ells. I és que arrel d'una ferida que havia rebut a l'esquena en el decurs de la Segona Guerra Mundial se li va recomanar que per alleugerir el dolor s'asseien en un balanci que tinguès el respatller una mica corbat. Fou així com va demanar, a uns tallers de Carolina, que li fes un balancí especial, amb l'esquena semicorbada, que va rebre el nom de «Carolina» i que a partir de llavors va distribuir per totes les seves residencies, incloent l'avió presidencial, l'Air Force One.

Però no fou el primer en fer-le servir habitualment. A mitjans del segle XVIII, un d'ells va ser el científic Benjamí Franklin, i d'aquí que la llegenda li atribueixi el seu descobriment. I al segle XIX una altra president americà en fou un gran defensor, em refereixo a Abraham Lincoln que se'n va fer instal·lar un en la seva llotja del teatre, on fou assassinat el 1865.

I un element com aquest, del que se'n en fet ressò poetes i polítics, tampoc va ser aliè al món de la pintura, i així trobem un gran ventall de pintures on aquest element n'és el protagonista. Picassó el va plasmar el 1943, de la mateixa manera que ho va fer Van Gogh el 1889 i el valencià Luis Giner Bueno. Altres hi afegeixen l'element humà, com el rus Víctor Borisov-Musatov, amb "Dama al balancí (1897)"; Picasso amb "Dona despullada en un balancí (1956)"; el noruec Edvard Munch, amb "Tia Karen al balancí (1883)"; l'espanyola Carmen del Berro, amb "Mujer en mecedora"; o el pintor del món gitano, Juan Grande, que va pintar "Abuela en mecedora"; el francès Jacques Joseph Tissot, que dins la segona meitat del segle XIX va pintar "Dona jove en un balancí" i fins i tot el pintor galleg, Jose Maria Fenollera, amb el seu "Retrato de Alfredo Brañas recostado en una mecedora".

Bookmark and Share