Artículos - Costumbres y tradiciones

GOIGS DELS SANTS METGES COSME I DAMIA QUE'S VENERAN EN LA PARRÒQUIA DE ESPONELLÀ

GOIGS DELS SANTS METGES COSME I DAMIA QUE

Revista de Banyoles
núm.1034, desembre 2019, pp.14-15.

Tot i que cadascuna de les religions que els venera els dona un origen diferent, —se'ls fa asiàtics dins la tradició de Constantinoble, estesa a l'Església ortodoxa; romans, dincs la tradició siríaca; i àrabs, en el sí de tradició romana, estesa a occident—, totes tres tradicions coincideixen en que eren germans bessons i metges, i que van fer guariments poc menys que miraculosos.
Prompte us deixa el vostre pare /// quedeu orfans cinc germans, més apreneu a ésser sants /// a l'ombra de vostra mare /// senyora de santa ciéncia [...]
Nascuts possiblement dins la segona meitat del segle III, segons la tradició occidental a Aràbia, en el sí d'una rica familia, sembla ser que eel seu pare es convertí al cristianisme i morí en una persecució a Cilícia, mentre que la mare, Teodota, també cristiana, els va educar.

Com un mitjà molt prudent /// per escampà la doctrina /// estudieu la medicina /// i de curà l'element […] no curaveu per diners /// sinó per amor de Déu [...]
Van aprendre medicina a Síria i la van exercir al port d'Aegea de Síria (Cilícia, actual Ayas, Turquia), al golf d'Alexandreta. Molt pietosos, no cobraven els seus serveis, per la qual cosa eren anomenats amb el terme grec Anàrgiroi ("sense diners").

A Egea és enviat Lisias prefecte crudel /// qui, al Emperador fidel, /// vos fa presoners irat /// desprecienat vostra eloqüencia /// a la tortura us posà [...]
Varen ser aquells anys que es va dur a terme les persecucions decretades per Dioclecià, de manera que els dos germans foren detinguts pel prefecte Lísies de Cilícia i, en no voler abjurar del cristianisme, foren martiritzats.

[…] heu passat /// de la tortura sens pena; /// desseguit Lisias ordena al mar sieu ambdós tirats; d'un aàngel la providència /// d'anegar-vos us lliurà […] enfurismat que espervera […] el ferotge President /// mana al mateix moment /// que's prepari gran foguera [...]
La llegenda parla de que varen ser "cinc cops martiritzats": foren lapidats —però que les pedres retornaven contra els botxins—, fuetejats, crucificats i assagetejats —també les fletxes es giraren contra els arquers—, llençats al mar amb una pedra al coll, —però aconseguí surar— i, finalment, cremats en un forn.

La ciutat alborotada /// determina al president /// acabar ben promptament /// vostra vida preuada; /// mana amb negra iniferència /// portar-vos al cap tallà [...]
La tradició més coneguda fa que, finalment, fossin decapitats als voltants de l'any 300, juntament amb els seus deixebles: Àntim, Leonci i Euprepi, a Cir, prop d'Antioquia de Síria.
[…] el que us invoca a tot dia /// que'l cureu de malaltia /// escolteu-lo quant avants; /// deixeu-lo en conseqüencia /// ben curat i del tot sà [...] ///
El seu miracle més conegut és el que van fer quan un malalt tenia la cama gangrenada: la van tallar i la van substituir miraculosament per la d'un negre que havia mort poc abans, quedant el pacient completament guarit. Antigament, el dia d'aquests sants, a Catalunya els metges no visitaven cap malalt, ja que hi havia la creença que els sants patrons vetllaven per ells i els protegien. Al Pla de l'Estany es veneren a l'esglèsia de Sant Cebrià d'Esponellà

Seguint amb les llegendes sobre els dos germans, segons sembla tant sols una vegada van acceptar una recompensa: en concret fou Damià qui va acceptar tres ous que li va donar unaa pagesa per haver-la guarit, motiu que va dur al seu germà a enemistar-se amb ell de tal manera que va dir que volia ésser sepultat lluny del seu germà, per això quan recolliren els cossos després del martiri, volgueren respectar la voluntat de Cosme i enterrar-los separats, però un camell ho impedí: miraculosament, va parlar i va dir que Damià només havia acceptat els ous mogut per l'esperit de caritat i per evitar que la dona se sentís humiliada en refusar-ne el do. Llavors, foren enterrats un a la vora de l'altre.
El culte fou immediat a la seva mort, i eren invocats com a taumaturgs (en el sentit de que feien prodigis). El bisbe Teodoret de Cir, abans del 450 parla ja del repartiment de les seves relíquies, enviades a nombroses esglésies de Jerusalem, Egipte i Mesopotàmia. Justinià I els dedicà una església a Constantinoble que esdevingué meta de pelegrinatge. A Roma Fèlix IV (526-530) edificà, al lloc de l'antic Templum Romuli i la Bibliotheca Pacis, la basílica dels Sants Cosme i Damià.
Els suposats cranis dels sants es portaren a Roma al segle X, i d'aquí a la catedral de Bremen: el 1581 Maria, filla de Carles I d'Espanya, els donà a l'església dels convent de les Descalzas Reales de Madrid, on són dipositats. Altres cranis, però, es conserven també a la Sankt-Michaelskirche de Munic, on arribaren al segle XV, i a la Catedral de Viena. A la Basílica dels Sants Metges de Bitonto (Itàlia) hi ha la relíquia de les mans dels sants, testimoniada des del 1572.
Tots els oficis que exercien la medicina tenien Sant Cosme i Sant Damià per patrons i advocats. Les diferents tradicions primitives marcaven dies diferents com a festa litúrgica dels sants: 1 de novembre (tradició ortodoxa), 1 de juliol (siríaca) i 17 d'octubre (occidental). Avui es commemora el 26 de setembre tant per l'església romana com per la grega.
A les esglésies ortodoxes i orientals, els sants Cosme i Damià són venerats com a Sants Metges Sense Diners, com altres metges sants de l'Ortodòxia que sanaven sense voler cobrar res. Tots ells són venerats junts el primer diumenge de novembre, en la festa de la Synaxis dels Metges Anargyori. Tot i així, els ortodoxos distingeixen tres parelles de sants amb el mateix nom i la mateixa llegenda, diferenciant-ne el lloc d'origen o mort i el de la festa, producte de diferents tradicions hagiogràfiques a partir de la mateixa història real:
Cosme i Damià de Cilícia o Aràbia, celebrat el 17 d'octubre. Els germans foren apallissats i decapitats amb Àntim, Leonci i Eutropi.
Cosme i Damià d'Àsia Menor o Mesopotàmia, l'1 de novembre: bessons, fills de Santa Teodota, moriren pacíficament, sense martiri i foren enterrats a Thereman (Mesopotàmia).
Cosme i Damià de Roma, l'1 de juliol: germans martiritzat a la rodalia de Roma, acusats per un metge pagà gelòs del seu èxit durant el regnat de Carí (283–284).

Bookmark and Share