Artículos - Costumbres y tradiciones

GOIGS EN HONOR Y ALABANSA DEL GLORIÓS CABALLER Y MARTIR SANT FERRIOL, LO QUAL JUNT AB SAS RELIQUIAS SE VENERA AB MOLTA DEVOCIÓ PER SOS DEVOTS EN LA IGLESIA PARROQUIAL DE SANT VICENS DEL LLOCH DE FALGONS.

GOIGS EN HONOR Y ALABANSA DEL GLORIÓS CABALLER Y MARTIR SANT FERRIOL, LO QUAL JUNT AB SAS RELIQUIAS SE VENERA AB MOLTA DEVOCIÓ PER SOS DEVOTS EN LA IGLESIA PARROQUIAL DE SANT VICENS DEL LLOCH DE FALGONS.

Revista de Banyoles
núm.1040, juny 2020, pp.14-15.

Caballer molt principal, /// y tribuno singular, /// en Fransa foreu Vos tal /// de tot lo mon exemplar [...]
Nascut a la gal·lia dins la segona meitat del segle III, Ferreolus va ser un tribú militar de l'exèrcit romà, destinat a la guarnició de Vienna Allobrogorum, l'actual Vienne, al sud de Lyon.

Capitá de gran valía, /// á pesar del President, /// ensenyáreu la Doctrina /// als Soldats y altre gent, [...]
Als voltants del 304, durant una de les persecucions a que van ser sotmesos els cristians, en aquest cas per part del governador Crispí, va amagar un seu amic i subordinat [el també sant i màrtir Julià de Brioude], assabentats del fet el varen arrestar i dut a presó on fou fuetejat i encadenat. Al tercer dia, al despertar-se es va adonar que estava lliure de cadenes i la porta oberta. Es va poder escapar, creuant el riu Roïne nedant fins arribar a un altre riu, el Ger, on fou detingut de nou i decapitat allà mateix.
Els cristians de la zona l'enterraren en aquell lloc, a la confluència del Roine i el Ger. Les seves relíquies es troben avui a l'església edificada en aquell, lloc, Saint-Férreol, al lloc de Saint-Romain-en-Gal.

La parroquia de Falgóns /// dona gracias infinitas /// de possehir tants grans dons, /// com son las vostras Reliquias; [...]
Falgons, al Pla de l'estany és un dels llocs on es venera una de les relíquies del sant, que son tretes en processo un cop l'any, el dia de l'aplec que es celebra el segon o tercer diumenge del mes de setembre, si bé la seva festa es celebra el 18 del mateix mes. Aquell dia es duu a terme una Cavalcada Medieval en la què es representa com el baró de Falgons i els seus soldats porten les relíquies de sant Ferriol des del castell i les presenten al rector del poble abans de celebrar una missa a l'aire lliure.
També el tenen per patró el barri de Sant Ferriol, a la ciutat d'Olot, a la Garrotxa, que honora el sant, i el poble de Ceret, a la Catalunya Nord, que, en honor seu, celebra la festa major. I també existeix una tradició que diu que la ciutat gallega del Ferrol es diu així perquè el sant hi va anar a evangelitzar.

Però a banda d'aquesta biografia n'existeix una altra en la que s'explica que de fet en Ferriol era el capità d'una colla de bandolers de la vila de Besalú, a la Garrotxa. Segons aquesta tradició en Ferriol i els seus homes tenien el costum d'anar a la taverna després de robar, on s'apostavan qui podia mantenir l'equilibri havent begut força vi.
Però tot i la mala vida que duia, Ferriol era força creient i després de cada robatori s’anava a confessar a la primera església que trobava, pretenent, sense cap mena de penediment, que el capellà o frare de torn l’absolgués, fins que un dia un sacerdot li digué: «El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú».
Segons sembla les paraules d'aquest mossèn el varen fer recapacitar, i va decidir deixar de robar, però en fre-ho saber al seus companys, aquest el prengueren per traïdor, es barallaren i el mataren, enterrant-lo al celler de la taverna sota una bóta de vi.
Miraculosament, el vi d'aquella bóta mai deixava de rajar, fins que un dia el taverner va voler saber el motiu i en ajupir-se es va adonar que sota la bota, del terra sortia un braç que tocava amb la punta del dit la misteriosa bóta. Cavant en el lloc d’on sortia aquell braç, va trobar el cos del bandoler com si l’haguessin acabat d’enterrar, i això, juntament amb el miracle del vi, revelà la seva santedat, a més que segons diu la llegenda els companys de la taverna li dedicaren un ball per agrair-li el vi que mai no s'acabava, el conegut ball de Sant Ferriol.
D'aquí ve la dita «ésser com la bóta de Sant Ferriol» basada en aquesta llegenda, referint-se a qualsevol cosa que dura molt, que dóna molt de si o que sembla que no s'acabi mai.
Com a curiositat comentar que amb sant Dimes, és considerat el patró dels lladres, i es deia que per celebrar-ho, el dia 18 de setembre, dia de la seva festa, no feien cap robatori.
A set kilòmetres de Besalú hi ha el lloc de Sant Ferriol, on s'originà la llegenda. Hi ha una ermita dedicada al sant on hi ha una relíquia que se li atribueix. Se'n tenen notícies des del segle XIII, tot i que l'edifici actual és del XV. El tercer diumenge de setembre s'hi fa un aplec.

Bookmark and Share