Artículos - Historia local

ELS "HOSPITALS DE POBRES" DE LA COMARCA DEL PLA DE L'ESTANY

ELS "HOSPITALS DE POBRES" DE LA COMARCA DEL PLA DE L

Revista de Banyoles
num.949, novembre 2012

Si tenim present que el nom d'hospital deriva de llatí hospes, i d'aquest hospitalia, que vol dir lloc per a acollir les visites, és a dir, hospitalitat, deduirem que els edificis anomenats com a "hospitals de pobres" no eren només hospitals per guarir a la gent, sinó que eren lloc d'acollida de caminants i peregrins. I a la comarca, a banda dels ja coneguts de Banyoles, Crespià i Cornellà, en teníem també a Esponellà, Galliners, Parets d'Empordà, Riudellots de la Creu i Serinyà, tal i com ja apunta, en part, Josep Maria Marquès en el seu llibre sobre els Hospitals de les comarques gironines.

A Banyoles, l' origen de l'hospital cal buscar-ho en èpoques de l'abat Bonitus i el seu monestir, dins del qual s'hi va instal·lar, d'una banda, la seva pròpia infermeria - que sota la cura de l'infermer s'encarregava dels malalts i dels ancians i d'aquells que tinguessin necessitat de repòs, després de grans fatigues - i d'altra l'hostatgeria, de la que s'encarregava el propi hospitaler del monestir i que tenia la feina d'hostatjar els viatgers, en principi tant si eren rics com pobres, seguint el que manava la regla de Sant Benet, que en el capítol LIII diu que s'ha de mostrar la màxima sol·licitud en l'acolliment dels pobres i dels pelegrins, sense distincions de cap altra mena. Anys més tard, però, en crear-se la figura de l'almoiner, aquest es farà càrrec dels pobres i de les caritats que feia l'abadia.

Aquell primitiu hospital, que amb el pas dels anys estarà situat a tocar de la porta de la muralla que portava el seu, la primera notícia del qual la tenim de l'any 1291, en motiu d'una donació feta a aquest Hospitali Pauperum de Balneolis, consistia en una única habitació, amb una llar i uns quants llits, suficient per als transeünts que demanaven almoina. A poc a poc, però, a causa, en part, dels ferits produïts per les diferents guerres i també a les diferents malalties en forma de "plaga" que l'assolaren - com la pesta dels segles XIV i XVI -, aquest espai va anar creixent i acaba essent un edifici de dues plantes - amb una horta i una capella dedicada a Sant Roc, que ja es troba citada el 1699.

Aquest hospital, que l'any 1356 se l'anomenava Hospital de Crist, i al que l'abat Vallespirans va dotar al segle XIV de tres llits, es finançava amb rendes i censos o pensions sobre els diferents masos i terres, i de donacions del Comú (Ajuntament) i de particulars. Per exemple el 1577 les rendes consistien en una lliura de pa diària i dotze botes de vi, provinents del monestir, a títol de porció, i uns censos de gra valorats en 30 lliures.

A banda de l'hospitaler, que en molt dels casos hi residia amb la seva família, i que és qui en tenia cura de l'edifici i dels hostes, també hi havia la figura dels administradors, que portaven els comptes. El 1577 eren un monjo i un veí escollits cada dos anys, el XVII n'eren un monjo i un beneficiat (capellà) del monestir; i el 1742 la Junta d’Administració de l’Hospital, ja la composaven quatre persones, els dos representants de l'Església (un monjo i un prevere) més dos representants de l’Ajuntament (un notari i un regidor, tot i que a vegades n'eren gent sense càrrecs administratius).

Basant-nos en els diferents documents escrits, podrem veure que al llarg dels anys va sofrir molts de canvis: en una visita pastoral de 1557 diu que consta de dues cambres velles i sis de noves, i en la de 1734 diu que té quatre habitacions moblades i dos malalts. I per últim el 1792 diu que se li afegi "... una habitació capás i comoda ... sobre la obra vella y el Porxo del Hospital.... .... y que la nova casa pogués tenir a dalt comunicació ab lo St.Hospital, por medi d'una porteta tancada ab tres claus...". L'any 1773, pel que sembla, aquest hospital tenia un bon funcionament, cosa que queda demostrat pels diferents torns que s'organitzaven, entre els diferents professionals, per tal de cobrir les necessitats dels malalts. Però uns anys després, i com a conseqüència directa de la Guerra Gran, l'edific presentava forces mancances, i els Visitadors de l'Ordre Benedictina informen l'any 1796 de "... los evidentes riesgos que amenazaban la salud y vida de todos sus moradores por razon de los aires contagiosos que despedia el Hospital ..." Però per sort, sembla ser que es va aconseguir restaurar, ja que en la visita de 1824 diuen que "... nos complacimos en visitar el santo Hospital con su capilla ...". Amb l'arribada de l'exclaustració de l'any 1835, va passar a mans de l'Estat per ser venuts en pública subhasta, i l'any 1841 allí s'hi havia situat la "Fábrica de Hilados de Antonio Maria de Heris y compañía".

A Cornella del Terri, als voltants del 1370, el rei Pere el Cerimoniós va autoritzar enderrocar part del castell que hi havia per tal de construir-hi un hospital per a pobres i caminants, segons acord entre el rei, que cedí els drets que tenia sobre la torre, els valls i les pedres per fer aquesta edificació, i el prevere Berenguer d'Ermedàs, que va cedir per aquesta obra l'anomenada "Torre d'en Palet", el qual contribuí també en la construcció i dotació de material.

Aquest nou hospital, al sosteniment del qual va participar l'infant Joan, amb el manteniment perpetu d'un llit de l'hospital, el cobrellit del qual havia de dur brodat l'escut reial, estava regit per un sagristà i pels representants de Corts, Borgonyà, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos, Sords i Cornellà, que integraven el Consell de la Vall de Cornellà. Entre els segles XV i el XVI es va cedir l'administració a un particular, per tal de que tingués cura del manteniment de l'edifici, així com la dels malalts. D'aquests administradors o hospitalers se'n tenen notícies fins el segle XVIII.

Del Sant Hospital de pobres de Crespià, ja hi ha referències que es remunten a l'any 1208, en una data en que acollia un sol malalt. El 1577, aquest edifici és descrit com una casa de dues plantes, amb entrada i cuina als baixos, i dues habitacions al pis superior. L'any 1626, formant part del propi hospital, es construeix la capella de Santa Llúcia, i que actualment forma el vestíbul de l'Ajuntament. Al llarg del segle XVIII se li varen fer diferents reformes, de manera que el 1772 es diu que està format per dues cases, una pels malalts i l'altra per l'hospitaler.

Quant a les rendes i possessions, se sap que el 1245, el bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles, li fa donació d'uns masos a Queixàs i Crespià; que el 1577, tenia uns ingressos de 6 lliures provinents de l'arrendament d'unes terres; i que el 1772 els ingressos eren de 35 lliures per la venda de productes de les terres que posseïen, aquest fet denota que en tenien forces, doncs produïen blat, ordi, blat de moro, palla, mill, etc. Això contradiu una afirmació de Botet i Sisó (1928): "un Hospital per a pobres ab dos llits de antiga fundació que per insuficiència de rendes només acull accidentats ... la capella de Santa Llúcia en la qual si celebren oficis divins per la diada de la Santa".

De la seva gestió i administració, se sap que l'any 1344 hi tenia hospitaler, que l'any 1509 el bisbe nomena Pere Casellas administrador; dos segle més tard, el 1731 l'administració recau en un dels curats i un laic, el quals donen comptes a l'altre curat. I partir de 1780, per ordre del bisbe Lorenzana, s'estableix que els administradors seran el rector, un pagès i un menestral. I el 1825 es decideix que la durada dels càrrecs no sobrepassarà dels dos anys.

L'any 1855 i com a conseqüència de la desamortització de Pascual Madoz, s'acaba la llarga vida d'aquesta institució que cada any socorria de nou a deu individus. D'aquest edifici actualment queda una bonica sala gòtica, la porta d'accés a aquesta venint pel carrer Major i una modesta espadanya al cim de la façana.

De l'hospital d'Esponellà, poca cosa podem explicar, tret de que se l'esmenta en motiu d'una inspecció duta a terme en el decurs de una visita pastoral. Tenia un administrador, que era escollit cada any, i no disposava de rendes fixes, sinó que donat el cas de tenir hostes aleshores es demanava expressament.

A Galliners, Jaume de Vall, mercader de Mallorca, descendent de la casa de Vall de Galliners, va fundar als voltants de 1345 l'hospital de Sant Jaume i de Santa Caterina de Galliners, per la qual cosa donava una dotació inicial de 50 sous anuals de renda - que un segle més tard es duplicà - per fundar un hospital a la seva casa pairal i havia de tenir 12 llits. També va donar diners per fer una capella. L'any 1361 hi havia un hospitaler anomenat Pere de Prat.

Molt poc sabem de l'hospital de la Casa Viader de Parets d'Empordà, on pels volts de 1058 el comte de Besalú hi tenia dret d'alberg, i que acollia peregrins i ordes mendicants.

Un altre del que es té poca informació es de l'hospital de Riudellots de la Creu, que tenia annexada la capella de Santa Magdalena, de la que se sap que en el segle XIV ja estava enrunada, doncs el 1356, el bisbe havia donat llicència al rector de Riudellots de la Creu per canviar de lloc l’altar i capella. A banda d'això, l'única referència escrita d'aquest hospital es remunta al 2 de maig de 1299, quan Brunisenda, donada de l’hospital de la capella de Santa Magdalena, promet a un tal Bernat de Soriguera, veí de les Planes, que el cuidarà en la salut i la malaltia, per la qual cosa aquest a canvi fa cessió de tots els seus béns a l’hospital.

Per últim, nomes queda esmentar, més que parlar, de l'hospital de Serinyà, del que malauradament no se'n sap res, tret de que l'any 1402 s'hi va començar a bastir un hospital, motiu pel que consta una petició d'almoines.

Bookmark and Share