Artículos - Historia local

ELS GARATGES DE LA TEISA

ELS GARATGES DE LA TEISA

Revista de Banyoles
núm.974, desembre 2014, pp.16-17

El servei de transport de viatgers tot just a les acaballes de la segona dècada del segle passat estava en mans de l'empresa Sarquella i Cia. Una empresa fundada a finals del segle XIX per en Ramon Sarquella, en Ramonet dels Cotxes, i en Joan Terradas, propietari del Mesón Flora. Era una empresa que comptava amb quatre «autos», tres cavalls i sis tartanes; i tot just sortia d'una lluita, de la que havia esdevingut guanyador, però afeblit, amb una altra empresa de transports local. Per aquest motiu, quan el mes de juliol de 1920 la recent fundada empresa Transportes Eléctricos Inter-Urbanos, Sociedad Anónima (llavors TEIUSA), formada pels germans Joaquim i Lluís Coromina, Martirià Butinyà, Jaume Juandó i Esteve Costa, els va proposar de comprar el negoci no s'ho varen pensar dos cops i varen entrar a formar part de la nova companyia.

Amb el material aportat per en Sarquella i en Tarradas, i dos o tres òmnibus moguts per bateries elèctriques, varen començar la nova singladura (recordem que els germans Coromina n'eren els propietaris de J.L.Coromina, la precursora de l'actual AgriEnergia, i tenien un excedent de fluid elèctric procedent de les centrals que hi tenien al riu Fluvià.

Podria ser que en un començament els vehicles que anaven amb bateries elèctriques estiguessin a l'empresa dels germans Coromina, per tal de poder-los recarregar, però quan aquests foren substituïts per benzina, juntament amb els altres que ja tenien, calia buscar un lloc on poder-los concentrar tots. I amb aquesta idea, possiblement, el mes de juny de l'any 1924, varen comprar un solar d'uns 1100 m² que hi havia a la confluència dels carrers Doctor Hysern, amb el de les Carmelites Velles i el de Sant Esteve.

I no molt lluny d'aquests terrenys, el mes de desembre del mateix any varen comprar a la carretera [actual avinguda del Països Catalans], tot just fent cantonada amb el carrer de la Divina Pastora, un altre espai on poc després varen ubicar-hi la «Casa de la Administración».

I també a prop d'on varen muntar les oficines, a la plaça d'en Perpinyà numero 3, en Ramon Sarquella hi tenia un garatge, on segurament ja hi deurien guardar-hi alguns vehicles de l'empresa. I de fet sembla que era així, doncs el 3 de novembre de 1932 demana permís per eixamplar 20 cm. (10 per cada costat) la porta que hi ha a la banda dreta. En aquest mateix local en el mes de gener de 1936 hi construeix un tanc de gasolina.

Però no deixava de ser un local re-aprofitat, ja que com hem dit, possiblement ja hi deuria tancar alguns dels vehicles de la primitiva empresa Sarquella i Cia. Per això, i amb el creixement que poc a poc anava experimentant l’empresa, calia pensar en construir quelcom més adient. D'aquí que el mes de gener de 1938, en plena Guerra Civil i quan Transportes Eléctricos Interurbanos era una empresa col·lectivitzada (E. C.), l'arquitecte Francesc Figueras i de Ameller signés un «Projecte de garatge per transports inter-urbans E.C.» en el terreny del carrer Hysern. En el projecte, dels 1180 m² que tenia el solar, es preveia edificar 1000 m² en planta baixa. Seria un edifici de forma de trapezi irregular i els baixos es destinarien a garatge, tallers, rentadors i dependències d'higiene dels treballadors. El pis, amb entrada independent, seria un apartament complet per poder-hi viure l'encarregat o vigilant del garatge. L'entrada de vehicles s'efectuava per un portal de 5 metres d'amplada per 4 d'alçada, situat a les cantonades dels carrers Hysern i l'anomenat, entre 1936 i 1938, de Francisco Ascaso i que correspondria a l'actual carrer de Sant Esteve.

Però no va passar d'aquí el projecte i no serà fins el mes d'agost de 1942 quan un nou projecte «de cubierto interior» es presentés de nou, i aquest cop sí que podria ser que es realitzés, doncs no se’n troba cap més en aquest solar, però si que s'esmenta l'any 1967 que hi ha un «pequeño cobertizo» que serveix «de almacen de chatarra y de coches y piezas inservibles».

Això vol dir que els vehicles varen seguir a la plaça d’en Perpinyà, en un local on el 27 de gener de 1943 es va produir un incendi que va fer que tots el habitants del centre de la ciutat temessin per llur integritat.

L’incendi va començar per una guspira que va saltar d’un gasògen emprat en un dels automòbils que hi havia a l’interior. Aquesta va prendre en la benzina d’un dels vehicles que estava en reparació i poc a poc les flames es varen anar estenen a d’altres que hi havia aparcats, agafant tal intensitat que per Banyoles va començar a córrer la veu de que podrien explotar el dipòsits de combustible que hi havia al magatzem. A això cal afegir-hi l’explosió dels pneumàtics dels vehicles incendiats de manera que feia encara més dantesca la situació, tot tenint present que a banda i banda del magatzem hi havia edificis d'habitatges i estava a tocar la plaça Major. La ràpida intervenció de veïns i empleats va fer que la cosa no fos més greu. Amb l’arribada dels bombers i després de tot una tarda de lluitar contra les flames, al final, a part de tres autocars cremats i l’ensorrament de la teulada de l’edifici, tot va quedar en un ensurt i no va haver-hi que lamentar cap desgràcia personal.

L'edifici va quedar enrunat, tal i com es desprèn del contracte de compravenda que fa la vídua d'en Ramon Sarquella el 2 d'agost d'aquell mateix any, on s'especifica que aquesta ven a Trasportes Electricos Interurbanos «un garage derruido con situación en la Plaza Perpiñá con superficie de 669 m²».

Poc després un nou projecte de «reconstrucción del garage de Transportes E. Interurbanos» es duia a terme i a l'agost de l'any següent es presentaria un altre projecte de «construcción de un piso almacen» tot just a tocar el garatge, de manera que als 669 m² del vell garatge s’hi sumaven 206 m² més.

I per evitar nous ensurts, també es demanava poder canviar el dipòsit de benzina de 7.500 litres, que estava soterrat dins l'edifici i posar-l'ho a fora, a la plaça Perpinyà, ja que «es tracta d'evitar un incendi com el de l'any passat».

I així varen seguir forces anys més. Amb el solar del carrer Hysern com a lloc de «mals endreços», les oficines a la carretera i els cotxes aparcats al garatge de la plaça Perpinyà, fins que l'any 2004 aquest garatge es va enderrocar per a construir-hi habitatges.

Bookmark and Share