Artículos - Historia

ELS ORDES RELIGIOSOS AL PLA DE L'ESTANY. RELIGIOSES FILLES DEL SAGRAT COR DE JESÚS

ELS ORDES RELIGIOSOS AL PLA DE L

Revista de Banyoles
núm.1020, octubre 2018, pp.8-9

L'any 1875, el sacerdot diocesà Joaquim Baylina col·laborava, a Calella de la Costa, amb el pare Francesc X. Butinyà en la fundació d'una nova orde religiosa, la de les Filles de Sant Josep, conegudes popularment com a Butinyanes. I era el mateix mossèn Baylina el que el 21 d'octubre de 1875, al carrer de Sant Antoni de Banyoles, fundava la que seria la tercera orde religiosa femenina de la nostre ciutat: les Religioses Filles del Sagrat Cor de Jesús.

En la seva fundació, fou una orde que havia de fer vida contemplativa, però ben aviat va derivar cap a la vida activa, i així fou com al poc van començar la tasca d’acolliment de persones que volien fer recessos. L'any següent, el 1876 començaven a impartir classes d’ensenyança elemental, un fet que, derivat d'aquest, ben aviat les varen distingir ràpidament de les altres dues congregacions que ja hi havia, les Mares Carmelites de l’Antiga Observança i les Clarisses de la Divina Providència, doncs al no ser una orde de clausura, això les permetia poder acompanyar personalment les seves alumnes els diumenges per assistir als oficis religiosos, mentre que les altres comunitats s'havien de valer dels serveis d’unes noies que pertanyien a les Filles de Maria —una arxiconfraria que aplegava noies solteres, vinculada a l'església de Santa Maria dels Turers— i que eren les que acompanyaven a les nenes.

No feia tres anys que s'havien instal·lat a Banyoles que el primer edifici que les albergava se'ls va quedar petit i fou així com el 12 d’abril de 1878, tenint com a superiora a sor Esperança Vila Planells, es van traslladar a la seva ubicació actual, al carrer Nou, tot i que l’entrada a l’escoles es feia pel carrer de Sant Benet. L'any següent, el 1879, el bisbe de Girona, Constantí Bonet, aprovava les primeres constitucions de l'orde, que havien estat redactades per mossèn Baylina.

En aquest nou edifici instal·laren una nova escola de nenes i una residència d'ancianes, que varen anomenar Pensionat. Així mateix, l’ensenyament s’amplià a classes de labor, dibuix i piano, i amb el pas dels anys, acabats els estudis primaris, s'oferien classes de comptabilitat i comerç. I fins i tot van implantar una Escola Dominical per a Treballadores que era totalment gratuïta i que funcionava els caps de setmana.

Una estadística sobre l’alumnat a les escoles privades feta l’any 1896, deia que les Clarisses tenien 91 alumnes, en front de les 51 del Sagrat Cor i les 42 de les Carmelites.

I pel que fa al nombre de monges, de les 11 que hi havia l'any 1900, varen passar a 19 l'any 1925, el que denotava que com a orde religiosa anava agafant prestància. Però amb l'arribada de la Guerra Civil, moment en que hi havia 16 monges, aquestes es varen veure obligades a abandonar l'edifici, refugiant-se la majoria d'elles en cases particular, quedant tant sols una monja a càrrec del Pensionat, que va continuar funcionant, mentre que l'escola, que va adoptar el nom de Francesc Ferrer i Guàrdia, quedava en mans de personal seglar.

Acabat el conflicte bèl·lic, a poc a poc van anar retornant al convent del carrer Nou, arribant l'any 1940 a ser 40 monges, la xifra més alta pel que fa a la seva història, i re-emprenent de nou la seva tasca docent. Una feina que van anar desenvolupant fins l'any 1986 en que davant la impossibilitat d'adaptar-se a les noves normes educatives, l'escola va tancar les seves portes, romanent només el parvulari que va aguantar fins l’any 1995, en que per manca de vocacions i envelliment de la comunitat es va veure obligat a seguir les passes de l'escola. A partir de llavors, la comunitat va seguir i segueix exercint la tasca d’asil.

Com a apunt final, comentar que igual que altres congregacions religioses, les monges del Sagrat Cor també van editar els seus propis llibres escolars. Com a mostra podem esmentar: el Programa de Aritmética para las alumnas del Colegio de RR. Hijas del Santisimo Corazon de Maria, editat per Jaume Bonet a Olot l’any 1905. La Gramàtica teorico práctica de la lengua castellana con nociones de prosodia y ortografia para uso de los colegios dirigidos por las RR. Hijas del Santisimo Corazon de Maria, editat per la llibreria Montserrat de Barcelona l’any 1906. També les Nociones de História Sagrada para uso de las alumnas de los colegios dirigidos por las RR. Hijas del Santisimo Corazon de Maria, editat per la impremta Franquet de Girona el 1905. I per últim les Nociones de urbanitat para uso de las alumnas de los colegios dirigidos por las RR. Hijas del Santisimo Corazon de Maria, editat també per la llibreria Montserrat de Barcelona l’any 1903.

Bookmark and Share